NOIA DEL TRAM

Aquesta poesia ens la va recitar la Roser Ros, en veure que a la classe quan recitàvem, hi havien dos autors que destacaven.
Una conclusió important extreta és que cadascú recita d'una forma diferent, i seguidament ens va recitat aquest poema:

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!