LES TRES VELLETES

l'Oïda, la memòria i la veu, són les tres velletes que fan correr les històries arreu del món, d’una ban da a l’altre.
La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA:
- És la primera que surt a passejar
- Ella és molt tímida
- Abans de nèixer ja està treballant, però treballa quan vol
- Es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient
- És vergonyosa i mala educada o capritxosa
- Treballa juntament amb la memòria, si no fos per la memòria la oïda tindria un treball inútil, aprofita d'ella coses que li provoquen curiositat.

MEMÒRIA:
- És la segona velleta, i questa no surt de casa, és familiar.
- No li agrada ensenyar-se perquè té algú que si que s'ensenya que és la veu.

VEU:
- És la tercera velleta, i aquesta no surt de casa.
- Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda.
- És la que triga més al parlar
- Si no tinguessim res a dins de la memòria no podriem parlar
- És una fabricació física
- La veu no sempre diu tot alló que hi ha a la memòria
- Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.

La oïda i la memòria provoquen el magatzem, i el magatzem provovca la veu, és a dir que si no hi ha magatzem, no podràs veure la veu!