POWER POINT SETMANA EXTRAODINÀRIA

Aquí us presento el meu power point de la Setmana extraodinària a la universitat del 16 al 20 de Novembre.


Power Setmana

VÍDEO

He penjat un vídeo, però des de a compte de la Caterina Canas Solé, ja que no em deixava entrar en el meu compte de Google.

GOOGLE DOCS

Avui a la classe hem tractat el tema de google docs.

Aquest treball es basa en petit grup, aquests treballs es poden organitzar de diferents formes: la més simple comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és un sumatori de les diverses aportacions fetes per tots els components del grup.
El treball és fa de forma col·laborativa, però hi ha una constant interacció entre els components del grup, dins d'aixó s'aporta dades, idees, experiències, es revisen documents. També es un servei gratuït, que es poden crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: text, presentacions, fulls de càlculs i formularis. Per a poder-se comunicar s'ha de saber la direcció de correu google dels companys de grup.

PROCÈS QUE HE FET A CLASSE:

1. Crear i compartir un document de text:
En la primera pràctica, jo (berta) he creat un document de text compartit amb tots els del grup, i el procès ha estat el següent: (google docs- create new- documents- escriure en el document- share).
Seguidament per a que tot el gurp ho poguès visualitzar i treballar en el document, i els he afegit: (invite people- choose from contacts).

Per saber qui ha escrit del grup en el document anem a: ( file- see revision history).

I per a publicar-ho públicament en una pàgina per a que ho vegi tothom( share- publish as ewb page- publish document).

http://docs.google.com/Doc?docid=0AaIFFBVVnc7eZGY0NHdjOXFfMGRkMzczZGdw&hl=en


2. Crear una presentació, compartir-la i utilitzar-la com a eina de comunicació.

Aquí hem fet una presentació, on la començat l'Eulàlia i desprès hem anat completant la presentació la resta dels membres del grup, el tema de la presentació es basava en els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules.
Per poder fer-ho hem fet el procès següent: (create new- presentation), i si volem agefir una diapositiva més hem fet: (new slide).
Seguidament hem posat a compartir per tal de que tots els membres del grup ho veiessin, i poguèssin modificar.

http://docs.google.com/present/edit?id=0AfAqDmPMs5_5ZGZnanY1ZnZfMWN3Y2JwNmdu&hl=en


3. Crear un full de càlcul i un formuari.

El full de càlcul i formulari, s'utilitza per a recollir dades numériques generals, i desprès utilitzar gràfics, però nosaltres l'hem empreat per a recollir informació atravès de formularis, com per exemple la fitxa d'inici del Jordi que va passar a seminar per a completar.
Llavors en grup hem fet un formulari, on el nostre es basava en: Si fossis tu...?
Per crear un formulari has de fer els passos següents: (create new- form- formulari), aquest formulari l'hem compartit amb la resta de grups, i els membres del grup l'hem omplert, i per fer-ho hem fet: ( enviar per correu), i desprès cadascú obre el correu i l'omple, i ho comparteix.


http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AvAqDmPMs5_5dGQtUEVCYkc2dmhBMEw2Mkc5M2ZiQVE&hl=en

Aquesta és la pràctica d'avui!
Tot sigui dit, que la pràctica d'avui he après, ja que no sabia que exsistia aquesta manera de comunicar-se i passare-se arxius sense haver de fer-ho de manera errònea.
El Google Docs crec que està força complet i alhora, aixó de compartir els arxius i poder fer les presentacions a partir d'allà, i els formularis, per aixó és complert ja que hi han els programes suficients per els estudiants.

VIQUIPÈDIA

La viquipèdia és la wikipèdia en català.
Aquesta és mantinguda per la fundació Wikimèdia, una enciclopèdia lliure, i una organització sense ànim de lucre. Els articles que hi han, han estat escrits per usuaris d'arreu del món, i la majoria d'articles poden ser editats per qualsevol persina que pugui accedir a la web, i actualment és l'obra de referència més gran i popular.

El meu treball de la viquipèdia, vaig canviar frases, paraules del tema de la pissarra digital.

En aquesta classe vaig apendre molt, ja que no sabia que a la viquipèdia es podia canviar el que volies, i hi ha una fiabilitat relativament alta.

CANÇÓ EN GRUP

Aquesta és la cançó que hem fet el meu grup (Anna Gozàlvez, Eulàlia Merino, Judit Jodar i jo Berta Álvarez) per l'assignatura de llenguatge musical.
Per poder fer la cançó hem agut d'inventar nosaltres la lletra, hem fet una partitura per guitarra amb les notes de la cançó, també el ritme i per finalitzar la melodia.
I aquest és el nostre resultat.

SO

La pràctica del so, amb l'Audacity pas a pas:
1. He tallat 15 segons del principi de la cançó, i el mateix al final de la cançó.
2. Selecciono 15 segons (efecte-desvanecer progressivamente)
3. HE seleccionat 15 segons més (efecte-desvanecer progressivamente).
4. Del minut 1'45 a 2'05 (editar-silenciar audio), l'he silenciat.
5. Del 1'35 al 1'45 els mateixos efectes que abans (editar-desvanecer progressivamente).
6. Del minut 2'05 al 2'15 he fet l'efecte de: aparecer progressivamente
7. I per finalitzar l'he exportat per poder-ho penjar.

BLOGOSFERA

La blogosfera és un conjunt d'activitats que es fan amb diferents persones per a conversar entre ells.
Una caracterísitca rellevant de la blogosfera és que tothom pot canviar el que li sembla important dins de la pàgina, però per si de cas, els mateixos usuaris són els encarregats d'observar tot allò que està malament i canviar-ho.
Dins de la blogosfera hi han diversos tipus, blogs de professors, blogs educatius, etc.
Tot aixó està destinat pel procès d'ensenyament i aprenentatge.

El meu treball de la blogosfera és el tema de la Grip A

IMATGE

1. Aquesta és la imatge original que té 3Mp.

2. De la imatge original (anterior) he reduit els Megapíxels. El procès és el següent: anar al desplagable capa- clicar escalar capa- i on posa tamaño capas a l'amplada es posa 400 i l'alçada ja es posa automàticament.

3. He tret el noi de darrere, anant a caja de herramientas i clicar a la icona cúter, i seleccionant el troç de la fotografía que volia i clicant el mig desapareix el voltant.

4. De la fotografía original, he retocat el dibuix de la samarreta del noi del darrere, anant a caja de herramientas, a la icona que és com un tampó. He clicat control alhora que clico a sobre del troç que vull que es dibuixi, i després he anat al troç que volia fer desaparèixer clicant a sobre i arrossegant el ratolí.

EDU365 i EDUCÀLIA

A continuació es presenten dues pàguines diferents que parlen de l'educació i les seves diferències.

Dos entorns per a l'educació infantil:
Dos Entorns Per a l'Educació Infantil

EDUCACIÓ

En aquest vídeo, ens reflexa la importància de l'educació. És un vídeo on es pot observar que tot alló que fem nosaltres és el que veuen els nens, els pares, educadors, tutors són el pilar principal dels nens, tot el que fem ells també ho fan igual, i si no es vol així cal rectificar.

Considero que aquest vídeo és d'interès per a tothom, ja que cal ser conscients que sempre estem educant.

SETMANA EXTRAODINÀRIA

La setmana extraodinària es basa en activitats realitzades fora de la Universitat, per explorar museus, escoles i tot alló interessant per a un mestre. És una iniciació a la professió.

El dilluns 16 de Novembre vam fer dues activitats, la primera activitat la vam fer a la universitat, on hi havia la Conferència de l'Eulàlia Bosch "Fer de Mestre". Ella va venir arrel del seu llibre llegit pels estudiants, i la seva manera de beure la vida i la seva filosofia de vida. Sota la meva opinió la conferència ma semblat interessant, peró me l'esperava d'una altre forma, la veritat sigui dita, em va decepcionar una mica.
Seguidament vam anar a Natupark, també dit el jardí de cordes situat a cerdanyola del vallès, natupark és un nou concepte d'activitats a l'aire lliure, que combina diversió i aventura a l'aire liure.
Natupark proposa a tot el públic en general l’oportunitat de que gaudeixin de la diversió que els nostres circuits especialment dissenyats els hi ofereix. Entreteniment i a la vegada educació i aprenentatge. Utilitzar Natupark com una activitat que suposa sobretot contacte amb la natura i respecta pel medi ambient.
Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura : ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico.... fins a 118 jocs que fan de Natupark el parc d’aventura més gran de tot l’Estat. Aquestes activitats es poden complementar amb passejades pel bosc. En el parc hi ha espai per menjar enmig d’un marc natural. Natupark esta situat dins del recinte del Bosc Tancat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Un bosc de 6 hectàrees que, entre les seves instal·lacions, disposa de quatre piscines (obertes en temporada), àrea de barbacoes, zona de picnic i servei de bar-restaurant.
Primer de tot ens vam distribuïr en dos grups, i a partir d'allà cada grup tenia un monitor on ens van explicar com ens haviem de subjectar i traspassar els nivells, un cop ensenyat vam fer una prova pilot, per tal d'assegurar-nos que erem capaços per realitzar l'activitat. L'activitat estava distribuïda per nivells i colors, els nivells de menys dificultat a més dificultat primer era el verd, seguidament el circuit blau on hi havien dos, desprès ens trobàvem amb el taronja, seguidament el vermell i per finalitzar el negre. Cada persona anava el color que volia, segons el pànic que tenia. No calia seguir un ordre en els nivells, podies anar el que volies, però havies de ser conscient a quin t'havies posat, ja que un cop dalt no podies vaixar. Cada nivell estava posat com t'havies de cordar, quina edat era la recomenada i quina alçada havies de fer, sino no podies pujar.

http://www.natupark.com/

Dimarts 17 de Novembre, el dimarts vam anar a escoles, jo en concret vaig anar al CEIP Costa i Llobera, situat a sarrià al carrer Capella de Can carelleu, S/N. La meva acompanyant Thaís de tercer de Blanquerna em va ensenyar tota l'escola, i vaig estar a la classe de P3 (les tortugues). És una escola on abarca les edats de tres anys fins als divuit anys, és una escola pública, on el mètode principal en educació infantil que utilitzen és una escola nova, és també una escola verda. La meva tasca en l'escola va ser observar el mètode que utilitzaven, i sobretot el tracte amb els nens. La veritat és que em va agradar molt l'escola en general i el seu mètode. Una cosa que remarcaria seria que les mestres no castiguen, simplement li diuen el nen amb bones paraules: " t'estàs equivocant. o crec que t'estàs equivocant", i els nens ja ho entenen. És una escola on no fan fitxes, es basen en l'interès del nen, és una escola que es basa molt en els projectes, en aquest cas el que feien era que barrejaven les classes i feien grups de nens de tota la franja d'infantil, i a partir d'allà feien un projecte (treball en grup, cooperació).
Estic molt contenta d'aquesta experiència, ja que veure una escola pública així crec que val molt la pena. Amb aquesta sortida me donat compte que la franja que més m'agrada d'infantil és l'edat de P3 o P4. Crec que ha resultat profitosa.

http://www.costaillobera.org/

Dimecres 18 de Novembre, avui dimecres hem anat al centre cultural Santa Mònica, o Arts Santa Mònica, situat al carrer la rambla nº 7. Allà hem anat a veure l'exposició de Freqüències de l'Eugènia Balcells, on totes les seves obres es basen en els colors i la llum, i amb tot aixó doram al societat, és una comparació. Aquest projecte Freqüències, és un projecte que es basa en l'homenatge de tots els seus altres projectes, i les freqüències diu ella que són tots els elements que conformen la matèria. Seguidament dins de la mateixa exposició hem vist la Roda de Colors, "persegueix aquesta font primigènia de records i fa visible el canvi constant de la realitat sobre la retina permanentment curiosa. Un sol punt d'ancoratge, perquè toto flueixi. Els colors van definint la geometria del món. Les ombres són fidel testimoni del moviment constant. Són el registre del temps Eulàlia Bosch".
Sota la meva opinió m'ha agradat molt, m'ha produït la sensació de tranquilitat, de calma. És una experiència nova, ja que m'ho esperava diferent, però a la vegada m'ha semblat un pel curta.

http://www.artssantamonica.cat/index2.html

Dijous 19 de Novembre, avui dijous, hem anat a la bilbioteca Jaume Fuster situat a la plaça Lesseps nº 20-22. Allà hem vist un recital de poesia de la vida quotidiana, com és l'exemple de parar taula, en aquest recital, eren dos actors, on es barallaven, recitaven, jugaven, totes aquelles situacions de la vida quotidiana que ens podem trobar parant taula.
En aquest recital he conegut forces poesies fetes a classe, on algunes han estat recitades per companyes. La veritat és que m'esperava una altre cosa, i he sortit molt contenta de la biblioteca, m'ha agradat força.

http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,99468069_99472061_1,00.html

Divendres 20 de Novembre, hem anat a l'auditori, on allà primer de tot, ens hem dividit en dos grups. Seguidament ens han fet una visita guiada (molt ràpida) per el museu pasant per les diferents sales que hi havia, on podiem observar tots els instruments distribuïts per famílies, aquesta guia ens l'explicàven com es fa amb els nens. Després d'aixó hem anat a la sala 2 de l'auditori, i hem vist un assaig general de l'obra Corda i Descorda, que estava dirigida per a nens petits. Totes les cançons que feien amb els instruments ens les coneixíem, i els instruments que hi havien eren de corda fregada.
La veritat és que el concert em va agradar molt, vaig sortir molt contenta.

Després del concert, ens van fer una conferència explicant el que havíem vist fins llavors, i remarcant-nos molt l'objectiu de l'auditori i de la música.

http://www.auditori.org/

La meva valoració personal d'aquesta setmana estraordinària, ha estat molt bona, ja que totes els activitats realitzades han estat profitotes per la nostra carrera.

Em pensava que seria d'una altre forma, i el fet de canviar i fer coses que és pels nens petits, crec que m'ha motivat més, ja que en aquell moment també era una nena petita.

ETNOPOÈTICA

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a travès de la paraula dita (comunicar-se amb la paraula NO tradicional).

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a travès de la repetició dels textos, de les peces orals, que en educació infantil aixó és molt important.

La repetició és la clau per la conservació i difusiño dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

L'etnopoètica és lart verbal realitzat per persones amb talent en un porcès d'improvització(llegenda).

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

1) Ser expressades a travès de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: metàfora (per recordar millor les coses), el sentit figurat, la rima, etc.
un exemple de metàfora, que et fa crear una imatge:
Bull el most i la lluna s'aprima
i pels núvols s'esmola el cotell (ganivet)
La frescor matinal regalima
aquests dies d'Octubre novell.

2) Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui "Competents"
3) Permetre improvisar i introduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.

Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen diverses funcions:

- Entretenir
- Omplir el temps lleure
- Educar
- Donar normes
- Criticar
- Reforçar la identitat social o nacional
- Choesionar un grup
- Crear lligams de solidaritat

Seguidament vam parlar de la PUBLICITAT:
La publicitat té molt a veure amb la etnopoètica, ja que juga amb les imatges, i no es poden fer modificacions, ja que és un producte únic i es posa a la premsa. Es basa amb la repetició i juga amb el missatge que ens donen, i per aixó utilitzen referents en la comunicació oral (actors). la publicitat té totes les característiques dels missatges que dona la etnopoètica.

CANÇO DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria Mercè Marçal

LES TRES VELLETES

l'Oïda, la memòria i la veu, són les tres velletes que fan correr les històries arreu del món, d’una ban da a l’altre.
La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA:
- És la primera que surt a passejar
- Ella és molt tímida
- Abans de nèixer ja està treballant, però treballa quan vol
- Es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient
- És vergonyosa i mala educada o capritxosa
- Treballa juntament amb la memòria, si no fos per la memòria la oïda tindria un treball inútil, aprofita d'ella coses que li provoquen curiositat.

MEMÒRIA:
- És la segona velleta, i questa no surt de casa, és familiar.
- No li agrada ensenyar-se perquè té algú que si que s'ensenya que és la veu.

VEU:
- És la tercera velleta, i aquesta no surt de casa.
- Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda.
- És la que triga més al parlar
- Si no tinguessim res a dins de la memòria no podriem parlar
- És una fabricació física
- La veu no sempre diu tot alló que hi ha a la memòria
- Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.

La oïda i la memòria provoquen el magatzem, i el magatzem provovca la veu, és a dir que si no hi ha magatzem, no podràs veure la veu!

NOIA DEL TRAM

Aquesta poesia ens la va recitar la Roser Ros, en veure que a la classe quan recitàvem, hi havien dos autors que destacaven.
Una conclusió important extreta és que cadascú recita d'una forma diferent, i seguidament ens va recitat aquest poema:

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA

Un llapis de dibuixar
i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que no parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb el xampany i el gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi possar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d'estirar
com un dia sense pa.

Ella amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.

TREBALLS MANUALS

A plàstica fins ara hem treballat un bloc que es diu: espai-volum: construccions i modelatge. dins d'aquest bloc hem fet diversos exercicis com:

• El paper: consistia en manipular el paper, fins que quedès de tal foma que ens agradès, però amb sentit. Seguidament, vam fer una fotografía de la part del cos que creiem que identificava el paper. En aquest treball es treballaven els diferents punts devista de veure les coses, treballs, etc.
  



• Observant el camí de la vida: en aquest treball es treballa la percepció, l'equilibri, el volum i les ombres. A partir d'un vull, el vam doblegar tan com vulguèssim però que tinguès un equilibri, i a partir d'aquí posavem un nino, en el qual representès el punt de vista.
  
  
  


• Objecte identificatiu: havíem de portar a classe un objecte que tinguès importància per a nosaltres, el meu era una pulsera. Amb aquest treball el que es vol es treballar les textures.
  
  
• La nostra vida a la butxaca: aquest treball està relacionat amb l'anterior. Vam fer grups a classe, i a partir de l'objecte identificatiu de cada membre del grup, vam agafar les caracterísitques més rellevants de cada, possant-les en comú, i vam realitzar una estructura, on es veiès l'objecte de cada persona.
  
  
  


• El Fang: consistia en identificar els materials per a ralitzar fang, i les diferents textures del fang, els tipus de fang que hi han, i a partir d'aquí ralitzar formes, textures..., bàsicament jugar amb el fang. Finalment vam fer un objecte amb el paper que haviem utilotzat pel fang. Aquesta pot ser una manera d'incentivar els nens ahora de recollir, ja que no només és recollir, sinó fer formes amb allò que ja no serveix.
  
  
  
• Gelat: un cop experimentat amb el fang, vam realitzar gelats, al nostre gust.
  
  Tots aquests treballs amb apunts de classe, powers points, i sobretot els referents arístics de cada bloc.
  
  
  
  
  

CLASSIFICACIÓ DELS D'INSTRUMENTS MUSICALS

Els instruments es classifiquen per famílies, dins de cada família hi han diversos instruments que es caracteritzen:

1. AERÒFONS ( instruments de vent):
Fer vibrar una columna d'aire

Vent-Fusta
- Flauta i flutí ( bec)
- Oboè (llengüeta)
- Clarinet (llengüeta)
- Fagot (llengüeta)
- Saxo (llengüeta)
- Flauta travessera (bisell)
- Gaita
- Harmònica

Vent-Metall
- Trompeta (broquet)
- Trombó (broquet)
- Fiscorns
- Trompa (broquet)
- Tuba (broquet)

2. CORDÒFONS ( instruments de corda)
Fer vibrar les cordes

Corda- fregada
- Violí
- Viola
- Violoncel
- Contrabaix

Corda- pinçada
- Guitarra
- Arpa
- Clavicèmbal.

Corda-percutida
- Piano

3. IDIÒFONS (instruments de percussió):
Percudir o sacsejar el cos de l'instrument per fer-lo vibrar.

Determinats
- Campanes
- Tubulars
- Carrilló
- Xilòfon
- Marimba
- Celesta

Indeterminats
- Triangle
- Caixa xinesa
- Castanyoles
- Maraques
- Cròtals

4. MEMBRANÒFONS (instruments de percussió)
Percudir o ficcionar una membrana.

Determinats
- Timbales

Indeterminats
- Caixa
- Bombo
- Pandereta
- Pandero
- Tambor

DECÀLEG PER A TENIR CURA DE LA VEU

DECÀLEG PER TENIR CURA DE LA VEU: Factors importants

1. Evitar el soroll de l'ambient
2. No parlar per damunt de les nostres possibilitats
3. Utilitzar bé els recursos vocals
4. No fumar
5. Mantenir una bona hidratació
6. Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques
7. Evitar la raspera i la tos
8. Parlar poc en cas de laringitis
9. Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada
10. Anar a l'otorinolaringòleg

FACTORS DE RISC PER A LA VEU

Els factors de risc per a la veu són els següents:
- Fum
- Alcohol
- Drogues
- Hàbits vocals inadequats
- Postures incorrectes
- Contaminació
- Al·lèrgies
- Alimentació inadequada
- Repòs vocal inadequat

CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS HUMANES

Les veus humanes es poden classificar en:

1. VEUS FEMENINES
Les veus femenines es divideixen en tres classes:

- Soprano: és la veu més aguda
- Mezzo Soprano: és la veu que no té els aguts de la soprano ni els aguts de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple.
- Contralt: és la veu femenina més greu.

2. VEUS MASCULINES
Les veus masculines es poden classificar en els següents grups:

- Contratenor: és la veu masculina més aguda.
- Tenor: és una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents.
- Baríton: és una veu a cavall entre els tenors i els baixos.
- Baix: és la veu masculina més greu.

3. LES VEUS INFANTILS
Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines: sopranos, mezzo soprano i contrals.

ELEMENTS QUE POTENCIA LA CANÇÓ

ELEMENTS MUSICALS:

- Ritme
- Melodia
- Pulsasció
- Harmonia (canons, cançons a 2, 3 o més veus)
- Dinàmica ( forts i fluixos)
- Respiració adequada al fraseig
- Educació de l'oïda
- Educació de la veu

ELEMENTS FORMATIUS I EDUCATIUS:

- Memòria
- Comprensió
- Associació
- Anàlisi
- Atenció
- Concentració
- Expressió
- Respecte
- Exigència
- Autocontrol
- Imitació
- Improvització
- Formació d'hàbits
- Adaptació al grup
- Alegria pel treball ben fet
- Comunicació entre nens i nens - mestres.

DALT DEL COTXE

Dalt del cotxe,

hi ha una nina,

que repica,

els cascabells.

Trenta, quaranta,

l'atmella, marganta

pinyol, madur,

véste'n tu.

Si tu t'en vas,

nero, nero, nero,

si tu t'en vas,

nero, nero, nas!

EL BALL DE LA CIVADA

El ball de la civada,

jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava ( fangava, llaurava, sembrava),

feia així, feia així.

S'en dava un truc al pit, i

se'n girava així.

Treballem, treballem,

que la civada,

que la civada,

treballem,

treballem,

que la civada,

quanyarem!

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 16. (popular catalana).

EL BURRIQUET

Si n'hi havia un burriquet,
que no va llaurar mai dret,

que no va llaurar mai dret.

Que vingui el gos, gosset

i que bordi en borriquet!

El gos gosset,

no vol bordar,

el borriquet,

no vol llaurar.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 15.

EL PAPA DE LA PEPA

El papa de la Pepa, és mariner

ja ho sé.

I té una pipa llarga de paper,

ja ho sé.

I l'altre dia, a popa l'encenagué,

ja ho sé.

I es va fer pupa al nas.

jo no ho sé pas.

El papa de la Pepa,

de la pipa, de la popa,

de la pupa. Pipa!

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 13.

PEIX PEIXET

Peix, peixet,

de la canya, de la canya.

Peix, peixet,

de la canya al sarronet.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 13.

QUINZE SÓN QUINZE

Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze.

Quinze, són quinze,

quinze, quinza són.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 5.

TENS UN BLE

Tens un ble,
tenc un ble
per sa meva
llumenera.

Tens un ble,
tenc un ble
per sa meva
llumanera
de vostè.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 5.

EL GEGANT DEL PI

El gegant del pi,

ara balla, ara balla,

el genat del pi,

ara balla pel camí.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 1.

TRES, SIS, NOU

Tres, sis, nou
estira-li la cua,
estira-li la cua.


Tres, sis, nou
estira-li la cua,
a l'esquirol.





Extret de: Amanida Catalana, pàgina 3.

EL GALL I LA GALLINA

El gall i la gallina,

s'estaven al balcó,

la gallina s'adormia

i el gall li fa un petó.

- Dolent, més que dolent,

què dirà la gent?

- Que diguin lo que vulgui

que jo ja estic content.

Extret de: TAT! pàgina 182 (cançons per escoltar).

BON DIA NOSTRE PARE

1. Bon dia nostre pare, bon dia nostre rei!
pagueu-nos la solada, doncs és de dreta llei.

2. Bon dia fill, bon dia, digueu-me d'on veniu?
- Venim de Barcelona, bon pare aquí ens teniu.

3. Quin és el vostre ocifi, m'hauríeu d'explicar
- El nostre ofici, pare, mireu-lo com se fa.

Li- re-te, li-ron-dai-na,
Li-re-ta, li-ron-dí.

Extret de: L'Esquitx nº4, pàgina 13 (tradicional catalana).

LA SARDANA DE L'AVELLANA

La sardana de l'avellana

pica de peus i balla de gana.



La sardana de Ripoll

mata la puça i deixa el poll.




Extret de: TAT! pàgina 119 (cançons per dansar de rotlle).

PER TOTS SANTS

Per tots Sants castanyes,
per nadal torrons,
per la Pasqua mona,
i tot l'any bombons.

Extret de: TAT! pàgina 162 (cançons per cantar).

SOTA EL PONT

Sota el pont, sota el pont
apa doncs passem-hi!
el nostre pont té dos pilars
passem sense tocar-los.
Tu passes, tu passes
tu quedes presoner del pont!

Extret de: L'Exquitx nº4, pàgina 12 (tradicional alemanya, adapt. M. Martorell)

EL SILENCI

Silenci

no et moguis

silenci

no cantis

silenci

no parlis

la boca

tancada

el silenci

no, no, no sona.

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 11. (D. Gelabert)

DE DINTRE D'UNA POMA

De dintre d'una poma,
l'orugueta mira a fora,
allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
hi ha quedat una llavor,
totes dormen i somnien
i passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un nou pomer serà.

Extreu de: Amanida Catalana, pàgina 10. (tradicional alemanya, adap. M. Martorell)

PEU POLIDOR

Peu polidor de la Margarideta,
peu polidor de la Margaridó.

Toqueu-li el ... (peu, cap, cul...)
a la Margarideta,
toqueu-li el...
a la Margaridó.

Extreu de: TAT! pàgina 107 (cançó de danses individuals i de parella).

LA GALLINA PONICANA

La gallina ponicana
pon un ou cada setmana,
pon-hi un, pon-hi dos,
pon-hi tres... pon-hi deu.

La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu,
que no és ni teu ni meu,
que és de la mare de Déu.

Extret de: TAT! pàgina 93 (cançons per amagar mans i peus).

ELS PUTXINEL·LIS

Fan, fan, fan,
els petits putxinel·lis,
fan, fan, fan
fan tres voltes i se'n van.

Extret de: TAT! pàgina 91 (cançons per amagar mans i peus).

MIREU EL QUE ENS AGRADA

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

1. Quan cantem fem la la la la la!
quan cantem fem la la la la la.

2. Quan piquem fem tam tam tam tam tam,
quan piquem fem tam tam tam tam tam.

3. Quan toquem fem tererererè!
quan toquem fem tererererè!

4. Amb la flauta tirulirulí!
amb la flauta tirulirolí!

5. A peu coix fem pom, pom,
pom, pom, pom!
a peu coix fem pom, pom,
pom, pom, pom!

6. Quan dansem fem hop, hop
hop, hop, hop!
quan dansem fem hop, hop,
hop, hop, hop!

7. Quan saltem fem bum, bum,
bum, bum, bum!
quan saltem fem bum, bum,
bum, bum bum!

Extret de: L'Esquitx nº4. pàgina 5 ( K. Foltz. Adapt. M.Martorell)

SI CREIX MOLT L'HERBETA

Si creix molt l'herbeta,
s'hi/a maga la llebreta
i quan arriba el caçador
fuig lluny fent un gran bot!

Si corres de pressa i
no fas gaire fresa,
el caçador se
n'a nirà i res no et passarà!

Extret de: L'Esquitx nº 4 (tradicional alemanya, adaptat M. Martorell).

ARRI, ARRI, TATANET

Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en ... no n'hi ha.

Extret de: TAT! pàgina 73 (cançons de falda per calvalcar).

PEDRA PEDRETA

Pedra pedreta,
ben rodoneta,
ti-ro-li-ro-là,
ti-ro-li-ro-le-ta!

Extret de: L'Esquitx nº 4 (tradicional catalana).

BIM BOM

Bim-bom,
les campanes de Salom
toquen a festa
i fan bim-bom.

Extret de: TAT! pàgina 67 (cançons de falda per balancejar).

GALETA MÀ

Galeta mà,
per a menjar pa,
per a veure vi,
per aquí, per aquí, per aquí!

Extret de: TAT! pàgina 25 (cançons de moixaines per acaronar).

EL CARGOL

DO RE MI al jardí
MI FA SOL hi ha un cargol
FA MI RE molt lleuger
MI RE DO tot rodó

DO SI LA s'en va anar
SI LA SOL ell tot sol
LA SOL FA a viatjar
MI RE DO al Japó

Extret de: Amanida Catalana, pàgina 14

EN BERNAT I LA PACA

EN BERNAT I LA PACA


El gat Bernat
mira pel terrat.
Veu un ratolí
i se’l vol cruspir.

Se’l vol cruspir
pobre ratolí.
Està espantat
pel gat Bernat.


La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat


Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant


La vaca Paca
té una gran taca.
El toro l’ha mirat
i s’ha enamorat.

S’ha enamorat
està encisat
de la seva taca
ai pobra vaca!

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat


Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant

Cançó feta a classe. Grup 1k A

EL COS

EL COS

Els ulls són per mirar
Les mans per agafar
El cap és per pensar i el
Cor per estimar

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà.

El Cap és per pensar i el
Cor per estimar

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà.

Els dits són per tocar,
Els peus per caminar
El nas per olorar
La boca per parlar

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà.

El nas per olorar
la boca per parlar

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà

La llengua per tastat
Les dents per mastegar
Orelles per sentir
T'ho torno/a repetir

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà.

Orelles per sentir
T'ho torno a repetir!

xubi, dubi, dubi, dubiuà, uà, uà.

Extret: Amanida Catalana, pàgina 8

QUIERO SER COMO BECKHAM

REFLEXIÓ EXTRETA DE LA PEL·LÍCULA

- Educació
- Actituds, valors, normes, autosuperació.
- Cultura: etnia, raça
- Coeducació: Gènere, estereotips, prejudicis
- Família
- Joc/ Esport/Cooperació/Treball en equip
- Salut/higiene
- Ídols
- Competició/oci
- Difusió/repercussió/mitjans de comunicació
- Físic/ Motriu
- Expressió
- Entrenar

QUIERO SER COMO BECKHAM

Temes que tracta la pel·lícula:

- L'esport no ha de tenir gènere
- Cultura
- Suport familiar
- Gènere
- L'experiència viscuda en relació amb els fills
- Comunicació en equip
- Joc en equip
- Masclisme
- Prejudicis culturals
- Estereotips de gènere
- Companyerisme
- Visió del cos femení amb estereotips
- Utilització de l'esport com a vincle social
- Si la familia integra el fútbol hi ha millor cohesió
- Motivació d'una estrella
- Saber guanyar i perdre
- Autosuperació
- Confiança en tu mateix
- Autoestima

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

SEBASTIÀ SERRANO I FARRERA. El regal de la comunicació. 7a edició. Barcelona: Ara llibres, 2003. 7. 7v. ( sèrie A d’Ara Llibres; 7).
ISBN: 84-932886-4-0.

FARRERA, S, S. “ El vell Demòstones, l’orador mític , deia sempre als seus deixebles que l’èxit en el discurs tenia tres punts determinants: primer, la representació; segon la representació, i tercer la representació. Per a ell la representació significava només manera de dir. En parlar de la veu faríem referència al to, l’entonació, el ritme, la velocitat, la intensitat, la resonància, la claredat, la inflexió o el timbre. Una veu harmoniosa és la que sap jugar amb tos aquests elements. ”

La veu és molt important alhora d’expressar-se, explicar, etc. Ja que molts cops, no li donem importància a la veu, i no ens parem a pensar en tots els criteris per obtenir una bona veu ( to, entonació, ritme, velocitat, intensitat, resonància, claredat, inflexió i timbre), o simplement el que t’escolta no si fixa en aquests criteris, però, quan uns dels criteris falla, la persona que escolta ho nota i, molt, ja que aquesta pot ser que segons tots aquests criteris, estiguis més atent o ben aviat al contrari.
És increïble com la veu és tant important per a obtenir una bona comunicació, i la poca importància que se li dona, i més en el nostre cas, que serem mestres, és molt important cuidar-la bé, ja que estem tot el dia parlant. És un punt important per a reflexionar-hi.

L'ILLA DELS CINC FARS

FERRAN RAMÓN – CORTÉS. L’illa dels 5 fars . 6a edició. Barcelona:La Magrana, 2007. 7.
( col·lecció RBA libros, 2005).
ISBN: 84-787-261-5
RAMÓN – CORTÉS, F. “ Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci. ” pàgina 40, primer paràgraf.

Com molt bé diu la frase, el silenci val més que mil paraules depenent la situació, però si ens posem a la situació de les vistes d’un far amb un amic teu, és evident que és millor el silenci. El silenci fa volar l’ imaginació, fa crear expectatives diferents, punts de vista diferents, records inoblidables, imatges.
A vegades les imatges tenen més valor que les paraules o simplement les històries, ja que l’ imatge es queda guardada en la retina dels ulls, i és probable que l’historia tard o d’hora acabi esborrant-se de la teva memòria. És per això que nosaltres hem d’aconseguir explicar històries que brillin més, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebem constantment.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

A partir dels llibres:
- L'art de saber escoltar
- El regal de la comunicació
- L'illa dels cinc fars

He extret un fragment del llibre que parli del tema que es tracta, i l'he analitzat segons la meva opinió.

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ. L’art de saber escoltar. 6na edició. Lleida: Pagès editors, 2007. 6. 8v. (col·lecció l’expert; 8).
ISBN978-84-9779-415-2

ROSELLÓ, T, F. “ Els prejudicis, són judicis elaborats anticipadament i, per tant, mal fets, sense coneixement de causa. Són valoracions de l’altre abans que l’altre es manifesti tal com és. A partir d’algun element de la seva identitat, en fem una valoració i, consegüentment, no ens disposem a escoltar-lo, ni a deixar-nos interpel·lar pels seus mots.” P. 21. Primer paràgraf.

El prejudici, segons la meva opinió, considero que és una manera de veure l’altre persona, amb missatges prèviament rebut per una persona externa, i això fa que alhora d’escoltar aquella persona te la miris diferent, amb bons ulls o al contrari, és a dir, un mur entre la persona que parla i tu. És millor tenir una imatge borrosa d’aquella persona per tal de formar la teva opinió, ja que els prejudicis moltes vegades obstaculitzen la interrelació de les persones, és per això que cal esborrar l’ imatge prèvia que tenim de la persona i alliberar-se dels prejudicis, per a poder escoltar.

REFRANYS

A classe la Roser Ros, ens va donar com a referència uns refranys, i a partir d'aquest haviem de crear refranys.

REFRANYS ORIGINALS

1. Qui llengua té
A roma va

2. Parlant
La gent s’entèn

3. Qui s’espera
Es desespera

4. Tal faràs,
Tal trobaràs

5. Sense menjar,
No es pot viure

6. Qui presum,
Té el cap ple de fum

7. Geni i figura
Fins a la sepultura

8. Qui menja sopes,
Se les pensa totes

9. Qui canta a la taula
I es pixa el llit
No té el seny gaire aixerit.

10. Dins el pot petit
Hi ha la bona confitura.

11. Març ventòs i abril plujòs
Tornen l’home rabiòs.

12. Qui no s’arrisca
No pisca.

13. Qui t’entengui,
Que et compri.

14. Qui vol presumir,
Ha de patir

15. No hi ha any,
Sense refrany.

REFRANYS INVENTATS A PARTIR DELS ORIGINALS

1. Qui llengua té,
Pot menjar sopes.

2. Qui té el cap ple de fum
No pot viure.

3. Geni i figura
Torna l’home rabiòs.

4. Qui presum
Se les pensa totes.

5. Parlant
Sense refrany.

6. Dins del pot petit
No té el seny gaire aixerit.

7. Qui llengua té
Es desespera.

8. Geni i figura
Hi ha bona confitura.

9. Ha de patir
Qui canta a la taula
I es pixa al llit.

10. Qui no s’arrisca
Es desespera.

11. Parlant
Es desespera

12. Qui llengua té
Ha de patir.

13. Sense menjar
Torna l’home rabiòs.

14. Sense menjar
No hi ha any

15. Dins del pot petit
Es pixa el llit.

16. Qui no s’arrisca
No té el cap gaire aixerit.

QUI ETS TU? RETOC

Retoc del poema Qui ets tu?

QUI ETS TU?

Una mà oberta,

amb un pigment rosenc

es recolza en una base blanca

amb dits llargs i prims.

Dits que es separen

per dos anells que el decoren

que en un sol dit estan!

Un es com de casament

i l'altre es brillant.

QUI ETS TU?

A partir d'una imatge d'algú de la classe, on no es vegi quina persona és, s'ha de fer una poesia, describint la imatge que es veu, tot complementat la imatge amb el text.

POEMA

Uns minuts,
Un cafè,
Tu amb la mà estesa,
Segura de tu mateixa.

Et miro,
Em mires,
Mil records que recauen en la memòria
Tot és simple, anells.

Nostàlgia, tu com sempre disposada,
Disposada a donar-ho tot
Detall, has tingut un altre...
Ja no em sobta veure com em cuides
El mirall, les teves ungles
El reflex, un gran somriure
Perfecció, crítica, generosa, professional, bona amiga

És agradable tindre’t aprop.

POEMA BIBLIOTECA

A la classe de Comunicació, la Roser ens va donar la consigna de: pensar un número(3), anar a la biblioteca, escollir una prestatgeria qualsevol, i a partir d'aquí agafar el llibre número 3, la pàguina número 3, i escriure la línia número 3 de la pàgina. I aixó en un temps de 30 minuts.

FRASES EXTRETES DE LA BIBLIOTECA:

- Bordada al concluir su relación, en un momento
- Explicárselas, y las que no las han vivido no pueden comprenderlas.
- Existe en ellas un compromiso afectivo con las personas que.
- Formal. Con todo lo sistemático que haya sido la enseñanza a lo.
- Interessa es aceptar que muchas preguntas permanecen sin respuesta.
- Métodos sintéticos, llegamos a la conclusión de que el hecho de elegir.
- Comprensivamente una obra literaria o un libro de vulgarización científica.
- Un pequeño libro que hace bien como los.
- Pocas veces vi en gente de mi oficio misión tan.
- Tendremos ocasión de referirnos a ella a lo largo de las páginas siguientes.
- Por la importancia de la comunicación no verbal en la.
- Aprendizaje más rápido, cuando se desarrollan las actitudes y.

POEMA/POESIA FINAL

Al concluir su relación, existe un compromiso afectivo, formal.
Con todo lo sistemático que haya sido en un momento.
Interesa aceptar muchas preguntas sin respuesta.

Pocas veces no se ha dado, aún, ocasión de la comunicación no verbal.
Cuando se desarrollaban sus actitudes.
Existe en las personas
No las han vivido
No pueden comprenderlo.

Tendremos que referirnos, a lo largo de una obra literaria.
La importancia de los métodos sintéticos.

POEMA DEL PIT-ROIG

Ens van llegir un poema, i a partir d'aquest i amb imatges havíem de crear un semblant.

POEMA DEL PIT-ROIG

Pit-roig, has pensat mai en camuflar-te?
Amb aquestes fulles que t’amaguen?

Flor tranquil·la que vola amb el vent
Blanc com el seu interior, suau.

Tardor, fulla que cau lentament
Sobre el riu que l’acaricia lentament.

POEMA DELS COLORS

A partir d'un poema llegit per la Roser Ros, amb la temàtica dels colors vam extreure un poema nosaltres.

" CALENDARI DELS COLORS". Albert Ràfols - casamada.

VIOLETA:
- Emboliquem el dilluns amb color violeta.
- Diumenge, el lila vaixa l'escala de dos en dos.

VERMELL:
- Dilluns, un cabdell de fil vermell
-Dimarts, gotes de paper al fons del paisatge.

Groc:
- Dimarts de mort, s'ajetes...

VERD:
- Caramel de menta, agulla de pi.
-Un raig de verd pèr apagar l'incendi
-Diumenge carta d'amor amb tinta verda.

ATARONJAT:
- Dissabte, sucre cremat amb pell de taronja.

GRIS:
- Dijous: el blanc i el negre ballen al terrat.

POEMA DELS COLORS

DILLUNS gris, un xic d’aire fresc de les muntanyes
DIMARTS blau com les gotes de mar
DIMECRES taronja, ni groc ni vermell
DIJOUS verd esperança
DIVENDRES, un raig de llum groc
DISSABTE ballem amb el vermell
DIUMENGE blanc, com els llençols.

OMNI

NOM: PAL D’ESPAGUETIS
MATERIALS NECESSARIS:

- 1 tub de rotllo de cuina
- Pals llargs de “pinxos”
- Espaguetis, llenties, arròs o qualsevol tipus de material del tamany d’una llavor, per tal de que faci soroll.
- Cola
- Cartró

CLASSIFICACIÓ MUSICAL:

- Científic: idiòfons indeterminats.
- Tradicional: percussió.

COM SONA: com el so de la pluja, suau, relaxant, lent.
DESENVOLUPAMENT:
1. Perfora el tub i introdueix els pals.

2. Talla la resta de pal que es sobresurt del tub, així fins al final del tub.

3. Posa cola al final de cada pal per tal de que no surtin.

4. Els pals han d’estar de tal forma que simbolitzin una escala de cargol.

5. Els pals estaran de tal forma que obstaculitzin el pas de l’ ingredient que haguem dipositat.

6. Talla un tros de cartró per tancar el tub.

7. Diposita trossos petits d’espaguetis.

8. Tanca el tub per l’altre banda com s’ha fet anteriorment. Dibuixes en un tros de cartró el diàmetre del tub i
l’enganxes a l’altre extrem del tub, per tal de que el tub estigui tot tancat.

9. Decora el pal de pluja com vulguis.

10. Per provar l’instrument només has de volca lentament el tub, llavors la pasta, al xocar entre si i contra els “palillos”, sonarà amb un efecte molt similar al so de la pluja.

A partir de l’omni creat a l’assignatura de Llenguatge musical, hem buscat el lloc d'on prové aquest, i hem fet un paisatge.
El meu Omni prové de l’Equador, diuen els indígenes d’Equador que el Pal de Pluja expressa la llibertat dels homes. Quan fem girar el Pal de Pluja, el so que se sent és com el de l’aigua d’un riu que corre. L’aigua del riu ningú la pot fer parar ... com la llibertat dels homes.A partir de l'objecte de L'omni de Música, vam fer

Aquest és el resultat final del paisatge: