FUM, FUM, FUM

A vint-i-cinc de Desembre.
Fum, fum, fum.

Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastrets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra

Qui en dirà més gran mentida?
ja en respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
jo en faré deu mil camades
amb un sat totes plegades.

A vint-i-cinc de desembre, ´
és el dia de Nadal molt principal, molt principal;
quan s'acabin les matines farem bones
restolines.

Déu ens dongui Santes festes;
ens temps de fred i calor i molt millot i molt millor;
Fent-ne de Jesús memòria perquè ens vulgui
dalt la glòria.

(Popular catalana)