El bloc m'ha servit per poder tenir ben organitzat els meus apunts i tot alló teballat a l'aula, cosa que també és una manera de saber expressar-se bé.
Al principi, el bloc per a mi era difícil, però desprès ja vaig agafar confiança en ell, i a partir d'aquí he intentat actualitzar-lo sempre que he pogut.
El fet de que el bloc ja tinguès una tipología d'estructuració crec que va molt bé, ja que les etiquetes són el referent per la estructuració i orientació alhora de observar-lo.
Referent a la part que ens toca, considero que tenir un bloc en una escola és una manera de comunicació i relació entre l'escola, els pares i els alumnes, i crec que va molt bé, ja que també així innovem amb les noves tecnologíes.
Així que en general, m'ha semblat molt interessant el fet de tenir un bloc personal, encara que el principi em costava molt.
jueves, 24 de diciembre de 2009
JCLIC
JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades, puzzles ...
Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en quin s'han de mostrar.
L'antecessor de JClic és Clic, una aplicació que des de 1992 ha estat utilitzada per educadors i educadores de diversos països com eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes. JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que ho han utilitzat per a crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals com diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària. L'eina de programació escollida ha estat Java, i el format per a emmagatzemar les dades de les activitats és XML. JClic està format per quatre aplicacions:
JClic És el programa principal, i serveix per a visualitzar i executar les activitats. Us permet crear i organitzar la vostra pròpia biblioteca de projectes, i escollir entre diversos entorns gràfics i opcions de funcionament.
JClic author aquesta eina permet crear i modificar projectes JClic, en un entorn visual molt intuïtiu i immediat. També oferix la possibilitat de convertir al nou format els paquets fets amb Clic 3.0, i altres prestacions com la publicació de les activitats en una pàgina web o la creació d'instal·ladors de projectes.
JClic reports aquest mòdul permet gestionar una base de dades en la qual es recopilaran els resultats obtinguts pels alumnes al realitzar les activitats dels projectes JClic. El programa treballa en xarxa i oferix també la possibilitat de generar informes estadístics dels resultats. És molt important llegir-se les instruccions de funcionament abans d'utilitzar-lo per primera vegada.
Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en quin s'han de mostrar.
L'antecessor de JClic és Clic, una aplicació que des de 1992 ha estat utilitzada per educadors i educadores de diversos països com eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes. JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que ho han utilitzat per a crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals com diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària. L'eina de programació escollida ha estat Java, i el format per a emmagatzemar les dades de les activitats és XML. JClic està format per quatre aplicacions:
JClic És el programa principal, i serveix per a visualitzar i executar les activitats. Us permet crear i organitzar la vostra pròpia biblioteca de projectes, i escollir entre diversos entorns gràfics i opcions de funcionament.
JClic author aquesta eina permet crear i modificar projectes JClic, en un entorn visual molt intuïtiu i immediat. També oferix la possibilitat de convertir al nou format els paquets fets amb Clic 3.0, i altres prestacions com la publicació de les activitats en una pàgina web o la creació d'instal·ladors de projectes.
JClic reports aquest mòdul permet gestionar una base de dades en la qual es recopilaran els resultats obtinguts pels alumnes al realitzar les activitats dels projectes JClic. El programa treballa en xarxa i oferix també la possibilitat de generar informes estadístics dels resultats. És molt important llegir-se les instruccions de funcionament abans d'utilitzar-lo per primera vegada.
ELS SENTITS
Els sentits estàn ordenats de tal manera:
1. ESCOLTAR:
- escoltar és molt diferent a sentir, ja que sntir és un acte no intencionat perquè no es desideix percebre un so.
- Per tant sentir és fàcil, però el fet d'escoltar és més difícil.
- L'escolta per tant és un acte intencional, lliure amb l'objectiu de comprendre a la persona que parla.
- També l'ecolta és selectiva, ja que es decideix a qui volem escoltar i quan volem escoltar.
- Ve precedida d'un desig que aquest desig bé d'una intuició, que alhora aquesta pot portar-nos a la frustració, perquè ens podem crear una espctativa irreal, i aixó fa que sigui un obstacle a qui volem escoltar.
2. PARLAR:
- La veu la tendim a disfressar-la, a canviar-la segons les circumstàncies, l'edat en la que ens trobem, etc.
- La veu és la que ens indica com ens sentim, ens revela el secret dels nostres sentiments i emocions.
- La veu pot expressar molts sentiments com: inseguretat, alegria, dolçor, claredat, etc.
- Per poder parlar hem de tenir un camp lingüístic gran i per aixó es necessari escoltar.
3. ESCRIURE:
- El fet d'excriure s'aprèn escoltant
4. LLEGIR:
- El llegir és com el escriure, que s'aprèn a base de llegir.
5. MIRADA:
- Totes les persones sóm els buscadors de les mirades.
- Una persona quan intecepta una mirada, la reacció primera és baixar els ulls.
- Un tipus de mirada és la mirada perduda.
- L'estat òptic de les persones és quan tens connectada la mirada i els ulls, com per exemple: mirar a la boca quan algú parla.
Tots aquests sentits si ens fixem bé, tots van junts, ja que sense uns no hi ha d'altres.
1. ESCOLTAR:
- escoltar és molt diferent a sentir, ja que sntir és un acte no intencionat perquè no es desideix percebre un so.
- Per tant sentir és fàcil, però el fet d'escoltar és més difícil.
- L'escolta per tant és un acte intencional, lliure amb l'objectiu de comprendre a la persona que parla.
- També l'ecolta és selectiva, ja que es decideix a qui volem escoltar i quan volem escoltar.
- Ve precedida d'un desig que aquest desig bé d'una intuició, que alhora aquesta pot portar-nos a la frustració, perquè ens podem crear una espctativa irreal, i aixó fa que sigui un obstacle a qui volem escoltar.
2. PARLAR:
- La veu la tendim a disfressar-la, a canviar-la segons les circumstàncies, l'edat en la que ens trobem, etc.
- La veu és la que ens indica com ens sentim, ens revela el secret dels nostres sentiments i emocions.
- La veu pot expressar molts sentiments com: inseguretat, alegria, dolçor, claredat, etc.
- Per poder parlar hem de tenir un camp lingüístic gran i per aixó es necessari escoltar.
3. ESCRIURE:
- El fet d'excriure s'aprèn escoltant
4. LLEGIR:
- El llegir és com el escriure, que s'aprèn a base de llegir.
5. MIRADA:
- Totes les persones sóm els buscadors de les mirades.
- Una persona quan intecepta una mirada, la reacció primera és baixar els ulls.
- Un tipus de mirada és la mirada perduda.
- L'estat òptic de les persones és quan tens connectada la mirada i els ulls, com per exemple: mirar a la boca quan algú parla.
Tots aquests sentits si ens fixem bé, tots van junts, ja que sense uns no hi ha d'altres.
LATERALITAT
Aquest és el treball realitzat de la Lateralitat en grup per:
- Anna aran
- Maria Albet
- Marta arumí
- Berta Álvarez
- Anna aran
- Maria Albet
- Marta arumí
- Berta Álvarez
Power Point Lateralitat
View more presentations from guest8c61215.
CONFERÈNCIA
El dia 22 de Desembre (Diamrts), van fer una conferència a la sala d'actes, on van venir dues mestres de l'escola El Puig d'Esparreguera, aquestes mestres són: La Núria Matas i l'Anna Sala, on aquestes són mestres de les assigatures de música i plàstica, ja que s'han fusionat.
Aquestes mestres plantejaven un nou projecte a l'escola on es titula:
"SI ELS IMPRESIONISTES HAGUESSIN SIGUT DENTISTES", aquest projecte té un fil conductor d'una experiència estàtica. El fet de triar aquest títol va venir de Woody Allen, d'un llibre de correspondència fictícia dels germans Van Gogh.
- El fil conductor com ben dit anteriorment tractava de l'experiència estàtica, ja que és una manera d'entendre el món d'una manera estàtica.
- La intenció d'aquest projecte és parlar dels processos encara que estiguin invisible, ja que els processos són una successió d'accions de manera imprevisible.
- Es parla de recorreguts dels que van en diferents direccions
- Totes dues mestres creuen que el més important no és el resultat sinó l'aprenentatge.
A continuació ens van parlar de 4 experiències diferents:
1) LA MEDITERRÀNIA DE TOTS PER A TOTS
- Està dedicat als nens de 7 anys (2n de primària).
- Priemer de tot la mestre els fa reflexionar de quina visió que tenim de la mediterrània, i els nens van detallar que a la mediterrània hi havia una guerra, i al sortir aquest tema va fer parlar de les guerres, dels conflictes...
- Desprès de parlar de les guerres el dia següent troben un diari on apareixen imatges de la guerra de Gaza, i els nens es van plantejar la pregunta de: Com és que hi ha tant de conflicte?, i amb aquesta pregunta ens porta a parlar de la política. En els nens els va impresionar tot el conflicte que hihavia a Gaza, i tots els perills que hi ha a la vida.
- Com que els nens es van interessar molt per aquest tema, va sortir la idea de convidar a tres nois, dos d'ella eren de Marroc i l'altre era de Turquia. Aquests eren nois d'entre 16 i 17 anys, però tots ells viures a Esparreguera. Els nens els hi feien preguntes sobre la cultura, com menjen, i sobretot del conflicte que hi ha, i un dels nens es va fer la pregunta: Com ho podem solucionat tot això?.
- Més tard els mestres van creure oportú que anessin a veure Bansky, que és un grafiter que dibuixa a nens. Van anar a veure una muralla on mostra una visió diferent que la de els mitjans de comunicació del sentit de la vida.
- Desprès d'observar la muralla els nens van dibuixar idees, epr a que la gent pogués soritr de la muralla, on es podia apreciar nens saltant, ratolins que roseguen el mur, castellers, etc. Més tard aquests dibuixos dels nens de la muralla es penguen a l'escola.
- La valoració de les mestres referent a aquest projecte van dir que al principi els hi feia una mica de por, perpò estàn contentes ja que han assolit l'objectiu marcat que és adonar-nos de comprendre la vida o la realitat.
- Respecte la meva opinió, em va impressionar molt com uns nens de 7 anys podien formular aquelles preguntes que els grans ni ens la fem. Crec que és un projecte molt favorable per aquests nens, ja que l'objectiu és comprendre una altre realitat, i ho han aconseguit.
- Crec que és un tipus de projecte on s'auria de treballar més a les escoles, perquè afavoreix molt el preocès d'aprenentatge dels infants.
2) LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA
- Aquesta està dirigida per a nens de 7 anys.
- Consisteix en establir rols, valors del treball individual per desprès tenir èxit en el treball col·lectiu.
- Els referents d'aquesta activitat es vasen en Picasso i Estrovinski, on es trevallava a partir d'aquesta artistes.
- Ens afirmem que hi ha un interès col·lectiu que és el desig, i a més a més els mestres també són aprenents alhora d'escollir els camins o el procès.
- És una experiència que es basa en el moviment, escoltar música, deixar-nos portar per els estímuls sonors (escalfament), i les situacions que es crein de joc serà una coreografía final.
- A continuació ens mostren un video on els s'han de moure amb el ritme de la música.
- Una frase que hi havia referents això de Isabel Cabanillas i Juan José Eslava: " Todo aquello qure se aprende sirve solamente como punto de partida para muchos y diferentes formas de conocerse a sí mismo y a los demàs"
- La sessió acaba amb una cosa molt important que és la reflexió, les coses que han anat observant, i això ajuda a evolucionar el treball. A vegades també per acabar l'activitat i per a que tots els nens participin de la reflexió se'ls grava i així tots són partíceps.
- Alguns objectius de l'activitat són: improvitzar, construïr, composar, repetir, interpretar.
3) DE LA METÈRIA ALS SENTIMENTS (OTEIZA)
- Aquesta actrivitat està dirigida per als nens de primer de primària.
- Oteiza és un referent per aquesta activitat.
- Primer de tot el que fan és explorar la matèria i les seves propietats.
- Un cop conegut els propietats van començar a experimentar.
- Per poder tenir una referència van anar al MACBA per observar i conèixer l'obra situada allà mateix de Oteiza (estàtua). Van poder observar que aquesta era una figura que estava buida per dintre. A partir d'aixó els nens es formulen la pregunta de les coses buides i les coses plenes i si nosaltres estavem plens per dintre, també si aquestes matèries tenen la porpietat d'enfonsar-se o de surar.
- A partir de la hipòtesi de surar, els nens experimenten amb unt ap de suro i una pedra i observen que el tap de suro sura, i que la pedra es queda abaix.
- També parlen dels sentiments (nen: per la pell entren i van cap al cap els sentiments), de la part física i de la part emocional.
- Un cop parlat dels sentiments la mestra dóna la opció d'expressar els sentiments amb estàtues i els nens s'angresquen i fan els següents sentiments amb estàtues:
1) La Por: utilitzen un material com el vidre, la pedra, seda. Van haver de dicidir la mida on aqueí es treballa les matemàtiques. Com que van decidir fer-ho amb vidre, van anar a veure un Vidrier per saber com es podia fer, i allà van tenir conceptes específics del ram del vidre i totes les seves eines.
Un cop feta l'escultura van expressar la por a travès del lenguatge poètic.
2) L'amor: aquest no ens el ha explicar detalladament, però si del material del qual estava fet que eren: fang, que la figura estigués foradada, i cobretot que tingués una llenterna a dintre per il·luminar.
3) Gelosia: feta amb filferro.
4) Felicitat: van dir els nens que la felicitat és molt fàcil de trencar-se, però quan estàs feliç estàs molt content, i és per això que ho van fer amb guixos de colors, amb colors apastelats.
5)Tristesa: ho van fer-ho amb ciment, que la figura siguès circular perquè quan algú estava trist i li explicava a una altre persona, aquella persona també estava trista, i per aixó el moviment circular.
4) PARTITURA DE MOVIMENT:
- Aquesta activitat està realitzada amb tots els alumnes de primària i alguns de secundària.
- Van fer una imatge visual amb identitat prenent consicència del seu propi cos.
- Consistia en crear una imatge col·lectiva de moviments corporals, provocant el diàleg a travès de les paraules i el cos.
- Provoquen situacions i seguidament opinaven de tot allò que observaven.
- Aquesta activitat permet treballar alguns aspecte com: la interacció del grup, la creativitat, la imaginació, i tot aixó es fa sense prejudicis.
- El paper de la mestra en aquesta activitat és la de observadors mentre els nens fan la seva reflexió.
Aquestes són les activitats realitzades, i com a conclusió van fer una relflexió i ens van dir el següent:
- S'intenta treballar amb les capacitats de cada nen/a.
- No tenen uns objectius marcats
- Que sigui un espai per poder experimentar, descobrir, de coneixer's a ells, un espai on seguidament es trobin la sorpresa.
- S'ha de tenir una màxima capacitat d'escoltar per estar sempre apunt per als nens i entre els mestres.
- S'ha de tenir una actitiut oberta
Per acabar la conferència van escollir unes paraules de Loris Malaguzzi on diu:
" És veritat que no tenim currículum ni programació, perpo el busquem i es transformen en una altre cosa. No improvitzem, no fem les coses per casualitat. El que sabem és viure amb els nens i nenes, i treballar un terç amb la certesa i dos terços amb la incertesa i el nou"
Personalment crec que ha estat una conferència molt favorable a tots aquells mestres, ja que són experiències on es pot observar, que no sempre s'ha de treballar d'una manera ordinària, que experimentant i realitzant activitats d'altre tipus els nens també aprenen i molt.
Per poder fer un projecte com aquest no és solament dir-ho sinó progtramar-ho, lluitar per un projecte que creus que és necesari per tots aquells nens en els quals va destinat.
És un projecte on no solament s'ho passen bé els nens sinó que aprenen, i sobretot els mestres també aprenen dels nens, i aixó és una experiència gratificant.
També s'ha de tenir en compte que no totes les escoles es poden fer projectes com aquest, però que val molt la pena lluitar per aconseguir coses com aquestes, noves maneres d'aprendre, innvar en l'educació tenint com a referents a tots aquells autors que ens parlen de l'educació, i que fins ara no se'ls ha fet gaire cas, i ara estem comprovant que totes aquestes metodologíes noves són favorables per tots els infants.
Aquesta cosnferència m'ha fet reflexionar sobre l'educació i de la vida en general, així que com a conclusió pròpia diria que en aquesta vida per aconseguir les coses s'ha de lluitar i seguidament estàs satifet de la teva feina, almenys per haver lluitat i provar noves coses, així que endavant.
Aquestes mestres plantejaven un nou projecte a l'escola on es titula:
"SI ELS IMPRESIONISTES HAGUESSIN SIGUT DENTISTES", aquest projecte té un fil conductor d'una experiència estàtica. El fet de triar aquest títol va venir de Woody Allen, d'un llibre de correspondència fictícia dels germans Van Gogh.
- El fil conductor com ben dit anteriorment tractava de l'experiència estàtica, ja que és una manera d'entendre el món d'una manera estàtica.
- La intenció d'aquest projecte és parlar dels processos encara que estiguin invisible, ja que els processos són una successió d'accions de manera imprevisible.
- Es parla de recorreguts dels que van en diferents direccions
- Totes dues mestres creuen que el més important no és el resultat sinó l'aprenentatge.
A continuació ens van parlar de 4 experiències diferents:
1) LA MEDITERRÀNIA DE TOTS PER A TOTS
- Està dedicat als nens de 7 anys (2n de primària).
- Priemer de tot la mestre els fa reflexionar de quina visió que tenim de la mediterrània, i els nens van detallar que a la mediterrània hi havia una guerra, i al sortir aquest tema va fer parlar de les guerres, dels conflictes...
- Desprès de parlar de les guerres el dia següent troben un diari on apareixen imatges de la guerra de Gaza, i els nens es van plantejar la pregunta de: Com és que hi ha tant de conflicte?, i amb aquesta pregunta ens porta a parlar de la política. En els nens els va impresionar tot el conflicte que hihavia a Gaza, i tots els perills que hi ha a la vida.
- Com que els nens es van interessar molt per aquest tema, va sortir la idea de convidar a tres nois, dos d'ella eren de Marroc i l'altre era de Turquia. Aquests eren nois d'entre 16 i 17 anys, però tots ells viures a Esparreguera. Els nens els hi feien preguntes sobre la cultura, com menjen, i sobretot del conflicte que hi ha, i un dels nens es va fer la pregunta: Com ho podem solucionat tot això?.
- Més tard els mestres van creure oportú que anessin a veure Bansky, que és un grafiter que dibuixa a nens. Van anar a veure una muralla on mostra una visió diferent que la de els mitjans de comunicació del sentit de la vida.
- Desprès d'observar la muralla els nens van dibuixar idees, epr a que la gent pogués soritr de la muralla, on es podia apreciar nens saltant, ratolins que roseguen el mur, castellers, etc. Més tard aquests dibuixos dels nens de la muralla es penguen a l'escola.
- La valoració de les mestres referent a aquest projecte van dir que al principi els hi feia una mica de por, perpò estàn contentes ja que han assolit l'objectiu marcat que és adonar-nos de comprendre la vida o la realitat.
- Respecte la meva opinió, em va impressionar molt com uns nens de 7 anys podien formular aquelles preguntes que els grans ni ens la fem. Crec que és un projecte molt favorable per aquests nens, ja que l'objectiu és comprendre una altre realitat, i ho han aconseguit.
- Crec que és un tipus de projecte on s'auria de treballar més a les escoles, perquè afavoreix molt el preocès d'aprenentatge dels infants.
2) LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA
- Aquesta està dirigida per a nens de 7 anys.
- Consisteix en establir rols, valors del treball individual per desprès tenir èxit en el treball col·lectiu.
- Els referents d'aquesta activitat es vasen en Picasso i Estrovinski, on es trevallava a partir d'aquesta artistes.
- Ens afirmem que hi ha un interès col·lectiu que és el desig, i a més a més els mestres també són aprenents alhora d'escollir els camins o el procès.
- És una experiència que es basa en el moviment, escoltar música, deixar-nos portar per els estímuls sonors (escalfament), i les situacions que es crein de joc serà una coreografía final.
- A continuació ens mostren un video on els s'han de moure amb el ritme de la música.
- Una frase que hi havia referents això de Isabel Cabanillas i Juan José Eslava: " Todo aquello qure se aprende sirve solamente como punto de partida para muchos y diferentes formas de conocerse a sí mismo y a los demàs"
- La sessió acaba amb una cosa molt important que és la reflexió, les coses que han anat observant, i això ajuda a evolucionar el treball. A vegades també per acabar l'activitat i per a que tots els nens participin de la reflexió se'ls grava i així tots són partíceps.
- Alguns objectius de l'activitat són: improvitzar, construïr, composar, repetir, interpretar.
3) DE LA METÈRIA ALS SENTIMENTS (OTEIZA)
- Aquesta actrivitat està dirigida per als nens de primer de primària.
- Oteiza és un referent per aquesta activitat.
- Primer de tot el que fan és explorar la matèria i les seves propietats.
- Un cop conegut els propietats van començar a experimentar.
- Per poder tenir una referència van anar al MACBA per observar i conèixer l'obra situada allà mateix de Oteiza (estàtua). Van poder observar que aquesta era una figura que estava buida per dintre. A partir d'aixó els nens es formulen la pregunta de les coses buides i les coses plenes i si nosaltres estavem plens per dintre, també si aquestes matèries tenen la porpietat d'enfonsar-se o de surar.
- A partir de la hipòtesi de surar, els nens experimenten amb unt ap de suro i una pedra i observen que el tap de suro sura, i que la pedra es queda abaix.
- També parlen dels sentiments (nen: per la pell entren i van cap al cap els sentiments), de la part física i de la part emocional.
- Un cop parlat dels sentiments la mestra dóna la opció d'expressar els sentiments amb estàtues i els nens s'angresquen i fan els següents sentiments amb estàtues:
1) La Por: utilitzen un material com el vidre, la pedra, seda. Van haver de dicidir la mida on aqueí es treballa les matemàtiques. Com que van decidir fer-ho amb vidre, van anar a veure un Vidrier per saber com es podia fer, i allà van tenir conceptes específics del ram del vidre i totes les seves eines.
Un cop feta l'escultura van expressar la por a travès del lenguatge poètic.
2) L'amor: aquest no ens el ha explicar detalladament, però si del material del qual estava fet que eren: fang, que la figura estigués foradada, i cobretot que tingués una llenterna a dintre per il·luminar.
3) Gelosia: feta amb filferro.
4) Felicitat: van dir els nens que la felicitat és molt fàcil de trencar-se, però quan estàs feliç estàs molt content, i és per això que ho van fer amb guixos de colors, amb colors apastelats.
5)Tristesa: ho van fer-ho amb ciment, que la figura siguès circular perquè quan algú estava trist i li explicava a una altre persona, aquella persona també estava trista, i per aixó el moviment circular.
4) PARTITURA DE MOVIMENT:
- Aquesta activitat està realitzada amb tots els alumnes de primària i alguns de secundària.
- Van fer una imatge visual amb identitat prenent consicència del seu propi cos.
- Consistia en crear una imatge col·lectiva de moviments corporals, provocant el diàleg a travès de les paraules i el cos.
- Provoquen situacions i seguidament opinaven de tot allò que observaven.
- Aquesta activitat permet treballar alguns aspecte com: la interacció del grup, la creativitat, la imaginació, i tot aixó es fa sense prejudicis.
- El paper de la mestra en aquesta activitat és la de observadors mentre els nens fan la seva reflexió.
Aquestes són les activitats realitzades, i com a conclusió van fer una relflexió i ens van dir el següent:
- S'intenta treballar amb les capacitats de cada nen/a.
- No tenen uns objectius marcats
- Que sigui un espai per poder experimentar, descobrir, de coneixer's a ells, un espai on seguidament es trobin la sorpresa.
- S'ha de tenir una màxima capacitat d'escoltar per estar sempre apunt per als nens i entre els mestres.
- S'ha de tenir una actitiut oberta
Per acabar la conferència van escollir unes paraules de Loris Malaguzzi on diu:
" És veritat que no tenim currículum ni programació, perpo el busquem i es transformen en una altre cosa. No improvitzem, no fem les coses per casualitat. El que sabem és viure amb els nens i nenes, i treballar un terç amb la certesa i dos terços amb la incertesa i el nou"
Personalment crec que ha estat una conferència molt favorable a tots aquells mestres, ja que són experiències on es pot observar, que no sempre s'ha de treballar d'una manera ordinària, que experimentant i realitzant activitats d'altre tipus els nens també aprenen i molt.
Per poder fer un projecte com aquest no és solament dir-ho sinó progtramar-ho, lluitar per un projecte que creus que és necesari per tots aquells nens en els quals va destinat.
És un projecte on no solament s'ho passen bé els nens sinó que aprenen, i sobretot els mestres també aprenen dels nens, i aixó és una experiència gratificant.
També s'ha de tenir en compte que no totes les escoles es poden fer projectes com aquest, però que val molt la pena lluitar per aconseguir coses com aquestes, noves maneres d'aprendre, innvar en l'educació tenint com a referents a tots aquells autors que ens parlen de l'educació, i que fins ara no se'ls ha fet gaire cas, i ara estem comprovant que totes aquestes metodologíes noves són favorables per tots els infants.
Aquesta cosnferència m'ha fet reflexionar sobre l'educació i de la vida en general, així que com a conclusió pròpia diria que en aquesta vida per aconseguir les coses s'ha de lluitar i seguidament estàs satifet de la teva feina, almenys per haver lluitat i provar noves coses, així que endavant.
miércoles, 23 de diciembre de 2009
BLANCA NIT DE NADAL
Blanc dia de Nadal, somnis,
la neu caient sense fer remor,
és en el paisatge, diví missatge
de pau i de tendre amor.
Blanc dia de Nadal, joia,
nostra infantessa reviurem,
i guarnirem un arbre ben alt
fastegem cantant el blanc Nadal.
(Irving Berlin)
la neu caient sense fer remor,
és en el paisatge, diví missatge
de pau i de tendre amor.
Blanc dia de Nadal, joia,
nostra infantessa reviurem,
i guarnirem un arbre ben alt
fastegem cantant el blanc Nadal.
(Irving Berlin)
HAPPY XMAS
So tgis is Christmas
and what have you done?
another year over
a new one just begun.
And so this is Christmas
i hope you have fun
the near and the ones
the old and the young.
A merry, merry Christmas
and a happy new year
let's hope it's a good one
without any fears.
And so this is Christmas
for weak and for strong
the rich and the poor ones
the road is so long.
And so happy Christmas
for black and for white
for the yellow and red-ones
let's all stop the fignt (x2)
A merry, merry, Christmas
and a happy new year
lets hope it's a good one
without any fears.
And si this is Christmas
and what have you done?...
(John Lennon)
and what have you done?
another year over
a new one just begun.
And so this is Christmas
i hope you have fun
the near and the ones
the old and the young.
A merry, merry Christmas
and a happy new year
let's hope it's a good one
without any fears.
And so this is Christmas
for weak and for strong
the rich and the poor ones
the road is so long.
And so happy Christmas
for black and for white
for the yellow and red-ones
let's all stop the fignt (x2)
A merry, merry, Christmas
and a happy new year
lets hope it's a good one
without any fears.
And si this is Christmas
and what have you done?...
(John Lennon)
QUAN SOMRIUS
Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
ara que els carrers estan de festa
avui que la fred du tant records.
Ara que sobren les paraules
ara que el vent bufa tant fort
avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
per saber que estàs al meu costat.
És nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraces al meu cos
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssiim junts al teu costat.
És nadal al teu cor
quan somric content de veure't
quan la nit es fa més neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.
Ara que les fulles ballen danses al racó
ara que els carrers estan de festa
avui que la fred du tant records.
Ara que sobren les paraules
ara que el vent bufa tant fort
avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
per saber que estàs al meu costat.
És nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraces al meu cos
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssiim junts al teu costat.
És nadal al teu cor
quan somric content de veure't
quan la nit es fa més neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.
FUM, FUM, FUM
A vint-i-cinc de Desembre.
Fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Allà dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastrets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra
Qui en dirà més gran mentida?
ja en respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
jo en faré deu mil camades
amb un sat totes plegades.
A vint-i-cinc de desembre, ´
és el dia de Nadal molt principal, molt principal;
quan s'acabin les matines farem bones
restolines.
Déu ens dongui Santes festes;
ens temps de fred i calor i molt millot i molt millor;
Fent-ne de Jesús memòria perquè ens vulgui
dalt la glòria.
(Popular catalana)
Fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Allà dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastrets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra
Qui en dirà més gran mentida?
ja en respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
jo en faré deu mil camades
amb un sat totes plegades.
A vint-i-cinc de desembre, ´
és el dia de Nadal molt principal, molt principal;
quan s'acabin les matines farem bones
restolines.
Déu ens dongui Santes festes;
ens temps de fred i calor i molt millot i molt millor;
Fent-ne de Jesús memòria perquè ens vulgui
dalt la glòria.
(Popular catalana)
EL NOI DE LA MARE
Què li darem a n'el noi de la MAre?
què li darem què li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figuem amb un paneró.
Què li darem a n'el noi de la mare?
què li darem a ne'l tendre infantó?
panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Tan-pa-tan-tam que les figues són verdes,
tan-pa-tan-tam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.
(Popular catalana)
què li darem què li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figuem amb un paneró.
Què li darem a n'el noi de la mare?
què li darem a ne'l tendre infantó?
panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Tan-pa-tan-tam que les figues són verdes,
tan-pa-tan-tam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.
(Popular catalana)
EL RABADÀ
A Betlem me'n vull anar,
vós venir tu rabadà? - Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i a jesús adorarem. - I amb neu hi anirem?
Per la neu que al camí hi ha
la calor ja la fondrà. - Oh, i la que fa!
Alça doncs, encèn el foc;
i no anem a poc a poc. - Massa que em moc!
Tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs. - No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit
ha nascut el Déu infinit? - Qui t'ho ha dit?
Doncs un àngel que volant
ens ho anava enunciant. - No serà tant!
La samarra portaràs
i de neules l'ompliràs. - Jo no en vull pas!
Mai no acabes les raons!
doncs te l'omples de torrons. - No són pas bons!
En Miquel, el teu cosí,
portarà un porró de vi. - N'hi haurà per a mi?
Cantaràs una cançó
danvant Déu fet infantó. - Tot sol? no, no.
Quins vailets més espantats!
Cantarem tots dos plegats. - L'orgue de gats!
Vaja prou! Sents el que et dic?
que no em dnis més fatic! - Jo rai ja estic!
Doncs, avant i no badem
que ja és l'hora que marxem. - Cap a Betlem!
(Popular catalana)
vós venir tu rabadà? - Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i a jesús adorarem. - I amb neu hi anirem?
Per la neu que al camí hi ha
la calor ja la fondrà. - Oh, i la que fa!
Alça doncs, encèn el foc;
i no anem a poc a poc. - Massa que em moc!
Tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs. - No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit
ha nascut el Déu infinit? - Qui t'ho ha dit?
Doncs un àngel que volant
ens ho anava enunciant. - No serà tant!
La samarra portaràs
i de neules l'ompliràs. - Jo no en vull pas!
Mai no acabes les raons!
doncs te l'omples de torrons. - No són pas bons!
En Miquel, el teu cosí,
portarà un porró de vi. - N'hi haurà per a mi?
Cantaràs una cançó
danvant Déu fet infantó. - Tot sol? no, no.
Quins vailets més espantats!
Cantarem tots dos plegats. - L'orgue de gats!
Vaja prou! Sents el que et dic?
que no em dnis més fatic! - Jo rai ja estic!
Doncs, avant i no badem
que ja és l'hora que marxem. - Cap a Betlem!
(Popular catalana)
EL TRINEU
Per damunt la neu
lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rebent
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells
com argentins joiells
res bo no trobareu
com viatjar dalt d'un trineu.
Drin, dang, dong, ding, dang, dong,
dringueu sense parar;
anar amb trineu és divertit
tant de dia com de nit (bis)
Tot cobert de neu
llevat dels nostre cor,
per això tots junts cantem
la cançó del trineu;
i volia la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s'afermi la nostra amistat
(Pop. nord-americana. Ad.: A. Martorell)
lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rebent
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells
com argentins joiells
res bo no trobareu
com viatjar dalt d'un trineu.
Drin, dang, dong, ding, dang, dong,
dringueu sense parar;
anar amb trineu és divertit
tant de dia com de nit (bis)
Tot cobert de neu
llevat dels nostre cor,
per això tots junts cantem
la cançó del trineu;
i volia la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s'afermi la nostra amistat
(Pop. nord-americana. Ad.: A. Martorell)
LA PASTORA CATERINA
La pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina
i el pessebre va enramat.
Ara pastors, anem junts
cap el Portal, que n'és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Antón tiro-liro-liro;
Antón tiro-liro-là.
Jesús al pessebre
anem-lo a adorar.
Oh bon pastors, jo diria
que en el Portal de Betlem,
prop de Jesús i MAria
sembla que el cel ja siguem.
Amb Sant Josep va Maria,
ella cavalcava el burret
i entre moixaines abriga
el seu Jesús que té fred.
(Popular Catalana)
per present li va donar
tres taronges de la Xina
i el pessebre va enramat.
Ara pastors, anem junts
cap el Portal, que n'és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Antón tiro-liro-liro;
Antón tiro-liro-là.
Jesús al pessebre
anem-lo a adorar.
Oh bon pastors, jo diria
que en el Portal de Betlem,
prop de Jesús i MAria
sembla que el cel ja siguem.
Amb Sant Josep va Maria,
ella cavalcava el burret
i entre moixaines abriga
el seu Jesús que té fred.
(Popular Catalana)
ARA ÉS NADAL
Ara comença un dia més,
el món s'aixeca i badalla
el sol que mandrosament
il·lumina la vida un cop més.
La neu ja pinta cada carrer
i el vent gelat fa enrogir
les cares de tota la gent
no tens cap pressa i els vas sonrient.
Deixat sorprendre a un nou demà,
pensa que ara és el moment d'estar
amb tot el que ahir vas deixar oblidat.
Ara és nadal i al teu costat
el temps camina sense pressa
i a cada instant ja pots cantar
que ara ja és Nadal, que és el teu Nadal
Treu-te les boires que durant l'any
et van encorsetant i
no et deixen veure el dia clar
ara és l'hora de tornar a començar.
Deixat sorprendre a un nou demà,
pensa que ara ñes el moment d'estar
amb tot el que ahir vas deixar oblidat.
Ara és Nadal i al teu costat
el temps camina sense pressa
i a cada instant ja pots cantar
que ara ja és Nadal, que és el teu Nadal
el món s'aixeca i badalla
el sol que mandrosament
il·lumina la vida un cop més.
La neu ja pinta cada carrer
i el vent gelat fa enrogir
les cares de tota la gent
no tens cap pressa i els vas sonrient.
Deixat sorprendre a un nou demà,
pensa que ara és el moment d'estar
amb tot el que ahir vas deixar oblidat.
Ara és nadal i al teu costat
el temps camina sense pressa
i a cada instant ja pots cantar
que ara ja és Nadal, que és el teu Nadal
Treu-te les boires que durant l'any
et van encorsetant i
no et deixen veure el dia clar
ara és l'hora de tornar a començar.
Deixat sorprendre a un nou demà,
pensa que ara ñes el moment d'estar
amb tot el que ahir vas deixar oblidat.
Ara és Nadal i al teu costat
el temps camina sense pressa
i a cada instant ja pots cantar
que ara ja és Nadal, que és el teu Nadal
UN CAMELL D'ORIENT
Nadala de Manel:
Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit:
desperta en la nit!
Disculpi taxista em podria orientar?
Som a nit de Reis com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan eperant.
Portem uns paquets de molt lluny
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut.
Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal,
descansa al balcó del pis principal.
Es troba un pa i aigua que li han preparat
però el rei dorm en el carreró.
I el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un turró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa travessant un riu.
Però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu amb cura del sac
una bicicleta de colors llampants,,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d'orient surt de la ciutat,
la gepa lleugera buida de regals.
Però el rei es desperta i pregunta on estan.
Pot estar tranquil majestat.
Contesta la b`stia avançant per l'asfalt.
Ja l'avisaré en arribar.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.
Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit:
desperta en la nit!
Disculpi taxista em podria orientar?
Som a nit de Reis com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan eperant.
Portem uns paquets de molt lluny
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut.
Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal,
descansa al balcó del pis principal.
Es troba un pa i aigua que li han preparat
però el rei dorm en el carreró.
I el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un turró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa travessant un riu.
Però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu amb cura del sac
una bicicleta de colors llampants,,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d'orient surt de la ciutat,
la gepa lleugera buida de regals.
Però el rei es desperta i pregunta on estan.
Pot estar tranquil majestat.
Contesta la b`stia avançant per l'asfalt.
Ja l'avisaré en arribar.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.
CONCERT DE NADALES
El dimarts dia 22 de Desembre, a blanquerna vam fer un concert a les escales d'entrada a la universitat dirigit per els de Magisteri Musical.
Aquests anaven amb un gorro de nadal per animar a la gent a que anès al concert i seguidament es van dirigir cap a les escales de la universitat, on en el replà és on estàven situats els músics i els cantants!
El fet que hi haguès un concert d'aquesta mida, em va semblar interessant i molt acollidor, en general em va agradar molt.
A continuació posaré les cançons cantades per tots.
Aquests anaven amb un gorro de nadal per animar a la gent a que anès al concert i seguidament es van dirigir cap a les escales de la universitat, on en el replà és on estàven situats els músics i els cantants!
El fet que hi haguès un concert d'aquesta mida, em va semblar interessant i molt acollidor, en general em va agradar molt.
A continuació posaré les cançons cantades per tots.
CONCERT ORQUESTRA SIMFÒNICA
Per a l'assignatura de Llenguatge musical, vam haver de fer un treball d'una orquestra simfònica.
La orquestra que vaig anar a veure jo va ser la de "EL BETHOVEN MÉS FELIÇ".
La orquestra que vaig anar a veure jo va ser la de "EL BETHOVEN MÉS FELIÇ".
MI ESCUELA SABE A NARANJA
Aquest llibre l'hem agut de llegir a seminari i fer una resenya d'ell.
L'autora és Mari Carmen Díez Navarro, de l'editorial Graó.
Mi Escuela Sabe a Naranja
L'autora és Mari Carmen Díez Navarro, de l'editorial Graó.
Mi Escuela Sabe a Naranja
QUADERN DEL VIATGE 2
Aquest és el segon treball realitzat a l'assignatura de Llenguatge visual i plàstic. És un recull de totes les activitats realitzades durant un període de temps, seguint per aixó la línia del treball anterior.
Aquest precisament va de la línia, el gest i el traç i el color.
Aquest precisament va de la línia, el gest i el traç i el color.
CURRÍCULUM DE LA EDUCACIÓ INFANTIL
El currículum de la Educació infantil està dividit en dos etapes:
- El currículum de 0 a 3 anys: DECRET282/2006, de 4 de Juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres.
- Currículum del segon cicle de l'educació infantil: DECRET 181/2008 DOGC núm. 5216
Centrant-nos més en el currículum del segon cicle de l'educació infantil, aquest està dividit en :
- Capacitats
- Àrees
- Criteris d'avaluació
CAPACITATS:
El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, docs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupametn les capacitats a l'entorn d'aquesta eixos:
1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i ternir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
ÀREES:
1. Àrea Descoberta de descoberta d'un mateix i dels altres: aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, decobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió, d'afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments, i als hàbits.
2. Àrea de Descoberta de l'Entorn: ha d'ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos per emprendre reptes.
3. Àrea de Comunicació i Llenguatges: les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.
OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I TIC DINS DE CADA ÀREA DEL CURRÍCULUM DE LA EDUCACIÓ INFANTIL DEL SEGON CICLE:
L'assignatura de gestió de la informació i tic es trova en làrea 3 de currículum: comunicació i llenguatges, ja que és un tipus de comunicació o llenguatge. Dins d'aquesta trobem els objectius concrets, i dins dels objectius tot allò que l'infant cal aprendre (contigut), trobarem un objectiu concret que parli expressament de les noves tecnologíes, però també continguts generals de l'àrea de comunicació i llenguatges:
1. Observar, escoltar i experimentar:
- Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.
- Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l'alfabet visual: punt, línia, color, textura, volum, enquadernament, punts de vista i llum.
2. Parlar, expresar i comunicar:
- Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
- Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
- Utilització d'instruments teconològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
3. Interpretar, representar i crear:
- Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografía, el vídeo i l'ordinador a travès dels programes oberts d'edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
Això són els objectius referents a l'assignatura de TIC dins del currículum de l'educació infantil del segon cicle.
Tot això està establert per la Generalitat, però dins d'això també hi trobem uns criteris d'avaluació de l'infant.
ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ respecte l'assignatura de TIC són, però els trobem en general:
- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferets llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments teconològics (TIC).
Això és concretament de tot el que parla el currículum de l'eduacció infantil del segon sicle en l'àmbit de TIC.
- El currículum de 0 a 3 anys: DECRET282/2006, de 4 de Juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres.
- Currículum del segon cicle de l'educació infantil: DECRET 181/2008 DOGC núm. 5216
Centrant-nos més en el currículum del segon cicle de l'educació infantil, aquest està dividit en :
- Capacitats
- Àrees
- Criteris d'avaluació
CAPACITATS:
El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, docs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupametn les capacitats a l'entorn d'aquesta eixos:
1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar
3. Aprendre a descobrir i ternir iniciativa
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
ÀREES:
1. Àrea Descoberta de descoberta d'un mateix i dels altres: aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, decobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió, d'afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments, i als hàbits.
2. Àrea de Descoberta de l'Entorn: ha d'ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos per emprendre reptes.
3. Àrea de Comunicació i Llenguatges: les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.
OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I TIC DINS DE CADA ÀREA DEL CURRÍCULUM DE LA EDUCACIÓ INFANTIL DEL SEGON CICLE:
L'assignatura de gestió de la informació i tic es trova en làrea 3 de currículum: comunicació i llenguatges, ja que és un tipus de comunicació o llenguatge. Dins d'aquesta trobem els objectius concrets, i dins dels objectius tot allò que l'infant cal aprendre (contigut), trobarem un objectiu concret que parli expressament de les noves tecnologíes, però també continguts generals de l'àrea de comunicació i llenguatges:
1. Observar, escoltar i experimentar:
- Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.
- Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l'alfabet visual: punt, línia, color, textura, volum, enquadernament, punts de vista i llum.
2. Parlar, expresar i comunicar:
- Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
- Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
- Utilització d'instruments teconològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
3. Interpretar, representar i crear:
- Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografía, el vídeo i l'ordinador a travès dels programes oberts d'edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
Això són els objectius referents a l'assignatura de TIC dins del currículum de l'educació infantil del segon cicle.
Tot això està establert per la Generalitat, però dins d'això també hi trobem uns criteris d'avaluació de l'infant.
ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ respecte l'assignatura de TIC són, però els trobem en general:
- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferets llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments teconològics (TIC).
Això és concretament de tot el que parla el currículum de l'eduacció infantil del segon sicle en l'àmbit de TIC.
COMPETÈNCIES DIGITALS DEL MESTRE
A classe de TIC em treballat els temes de les competències del mestre en relació a l'educació infantil, més concretament el currículum.
Competència digital
Els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).
A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.
Competència digital del mestre
NORMES UNESCO
- Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
- Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
- Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
- Aprofundiment de coneixements.
- Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
- Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
- Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
- Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
- Creació de coneixements
- Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
- Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
- Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
NORMES DE LA ISTELa ISTE
Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
- Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
- Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
- Creativitat i innovació
- Comunicació i col·laboració
- Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
- Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
Ciutadania digital
- Funcionament de la tecnologia i conceptes
Competència digital
Els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).
A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.
Competència digital del mestre
NORMES UNESCO
- Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
- Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
- Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
- Aprofundiment de coneixements.
- Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
- Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
- Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
- Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
- Creació de coneixements
- Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
- Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
- Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
NORMES DE LA ISTELa ISTE
Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
- Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
- Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
- Creativitat i innovació
- Comunicació i col·laboració
- Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
- Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
Ciutadania digital
- Funcionament de la tecnologia i conceptes
COCTELERA
Continuem treballent amb els llenguatges i treballem per grups de diccionaris, i a prtir d'això varregem tot el que coneixem del diccionari treballat fins ara, cosa que el meu és el de Pompeu Fabra, i amb cada llenguatge creem.
El nostre resultat és:
Llenguatge quotidià vam fer com una mena de diàleg:
- Escena: en un vagó de tren, i un noi que llegeix el diari envoltat pels seus amics exclama:
- A: Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
- B: Aquell que va dir que comunicar era entrar en relació amb algú?
- C: Amb? si la proposició que denota una situació comuna!
- A: A mi en sona perquè el vam treballar a l’escola!
- C: Aquest establiment on s’ensenya? Ostres que lluny que ens queda!!
- B: Amb aquesta conversa que s’atreveixin a dir que els adolescents som infantil i que els nostres actes son propis dels infants.
- A: avui hauria d’arribar aviat a casa. B: d’aquí poc arribarem a la nostra parada!
Llenguatge publicitari ( simple, directe i explícit)
“ les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen”
Llenguatge poètic:
POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.
Cada grup feia el mateix, però amb els diccionaris treballats anteriorment.
El nostre resultat és:
Llenguatge quotidià vam fer com una mena de diàleg:
- Escena: en un vagó de tren, i un noi que llegeix el diari envoltat pels seus amics exclama:
- A: Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
- B: Aquell que va dir que comunicar era entrar en relació amb algú?
- C: Amb? si la proposició que denota una situació comuna!
- A: A mi en sona perquè el vam treballar a l’escola!
- C: Aquest establiment on s’ensenya? Ostres que lluny que ens queda!!
- B: Amb aquesta conversa que s’atreveixin a dir que els adolescents som infantil i que els nostres actes son propis dels infants.
- A: avui hauria d’arribar aviat a casa. B: d’aquí poc arribarem a la nostra parada!
Llenguatge publicitari ( simple, directe i explícit)
“ les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen”
Llenguatge poètic:
POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.
Cada grup feia el mateix, però amb els diccionaris treballats anteriorment.
3 TIPUS DE LLENGUATGES, DEBAT
Aquest dia a l'aula de comunicació vam fer un debat sobre els tres tipus de llenguatge que hi havia, que són:
- El llenguatge quotidià
- El llenguatge Publicitari
- El llenguatge Poètic
La classe es va dividir en tres grups, on cada grup feia un tipus de llenguatge diferents. Els grups s'encarregaven de posar en comú les idees principals del llenguatge que els hi havia tocat, i tenir uns bons argunments per tal de defendre el seu llenguatge, per poder aconseguir i fer entendre a la classe que el seu llenguatge era el millor de tots.
En el meu cas em va tocar defensar el llenguatge quotidià.
A continuació vam fer un debat: aquest debat, com tot debat, hi havien diferents possicions, primer de tot els moderadors ( on aquests la seva feina era moderar el debat, i poder extreure una idea final, la seva feina també era que respectessin els torns de paraula. Els moderadors teien unes consignes que els hi havia donat la Roser), el bàndol del llenguatge quotidià, l'altre del llenguatge poètic, i per finalitzar el llenguatge publicitari. La posisicó com estàvem col·locats era la correcte, ja que els moderadors estaven al mig per tal de poder moderar correctament el debat, i els grups de llenguatges estavem de tal forma que ens vèiem tots les cares. Desprès també hi participàven la Caterina (que apuntava tot el que es deia) i la Viki (que apuntava tot el que es deia).
Dinàmica del debat: el debat es va fer a partir d'unes pautes, priemr de tot, els moderadors ens van donar unes consignes: si no respecteu els torns de paraula el debat s'acaba, sempre s'han de respectar les opinions dels altres, però sempre defensant la vostra!
Llavors a continuació, cada grup va presentar el seu llenguatge, i quins eren els motius pels quals creien que el seu llenguatge era el millor. A partir de les presentacions és quan va començar el debat en si.
Per concluir el debat, els moderadors van dir que segons la seva opinió tots els llenguatges estaven relacionats entre ells, i que tots tenien la mateixa importància, ja que tots depenen de tots.
CONCLUSIONS DEL DEBAT:
Llenguatge quotidià (el meu):
- És el primer llenguatge que aprenem i és el més fàcil per comunicar-nos.
- És el més espontani, utilitza les principals vies de comunicació i és un llenguatge altruista.
- A més no intenta ni persuadir ni vendre res.
Llenguatge poètic:
- Llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident.
- Té una figura i una funció estètica.
- Aporta imatges que l’escolta del llenguatge poètic ens provoca representacions mentals.
- Aquest llenguatge utilitza altres llenguatges: el llenguatge publicitari i el llenguatge quotidià .
- No només té la funció de persuadir.
- Avegades s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
Llenguatge publicitari:
- Aquest va dirigit a un públic determinat
- Aquest també treballa amb els altes dos llenguatges per poder conseguir el seu objectiu.
- És un llenguatge que intenta vendre alguna cosa amb una forma atractiva per obtenir una resposta en un temps determinat.
OPINIÓ PERSONAL DEL DEBAT:
Considero que el debat per a mi va ser una altre manera de donar-nos conte que tot llenguatge és important a la vida i que el llenguatge és allò que ens fa comunicar.
Referent a com va anar el debat, considero que hi havia gent que no va respectar els torns de paraula, que només anava a defensar el seu llenguatge, ja està bé això, ja que era la seva funció, però per part meva, considero que quan un grup tenia la raó, li donava i no hi havia cap problema. Però per l'altre part crec que els moderadors ho van fer prefectament, sobretot la Cristina, i la conclusió que van extreure jo també hi estic d'acord.
Em va agradar molt la dinàmica de la classe.
- El llenguatge quotidià
- El llenguatge Publicitari
- El llenguatge Poètic
La classe es va dividir en tres grups, on cada grup feia un tipus de llenguatge diferents. Els grups s'encarregaven de posar en comú les idees principals del llenguatge que els hi havia tocat, i tenir uns bons argunments per tal de defendre el seu llenguatge, per poder aconseguir i fer entendre a la classe que el seu llenguatge era el millor de tots.
En el meu cas em va tocar defensar el llenguatge quotidià.
A continuació vam fer un debat: aquest debat, com tot debat, hi havien diferents possicions, primer de tot els moderadors ( on aquests la seva feina era moderar el debat, i poder extreure una idea final, la seva feina també era que respectessin els torns de paraula. Els moderadors teien unes consignes que els hi havia donat la Roser), el bàndol del llenguatge quotidià, l'altre del llenguatge poètic, i per finalitzar el llenguatge publicitari. La posisicó com estàvem col·locats era la correcte, ja que els moderadors estaven al mig per tal de poder moderar correctament el debat, i els grups de llenguatges estavem de tal forma que ens vèiem tots les cares. Desprès també hi participàven la Caterina (que apuntava tot el que es deia) i la Viki (que apuntava tot el que es deia).
Dinàmica del debat: el debat es va fer a partir d'unes pautes, priemr de tot, els moderadors ens van donar unes consignes: si no respecteu els torns de paraula el debat s'acaba, sempre s'han de respectar les opinions dels altres, però sempre defensant la vostra!
Llavors a continuació, cada grup va presentar el seu llenguatge, i quins eren els motius pels quals creien que el seu llenguatge era el millor. A partir de les presentacions és quan va començar el debat en si.
Per concluir el debat, els moderadors van dir que segons la seva opinió tots els llenguatges estaven relacionats entre ells, i que tots tenien la mateixa importància, ja que tots depenen de tots.
CONCLUSIONS DEL DEBAT:
Llenguatge quotidià (el meu):
- És el primer llenguatge que aprenem i és el més fàcil per comunicar-nos.
- És el més espontani, utilitza les principals vies de comunicació i és un llenguatge altruista.
- A més no intenta ni persuadir ni vendre res.
Llenguatge poètic:
- Llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident.
- Té una figura i una funció estètica.
- Aporta imatges que l’escolta del llenguatge poètic ens provoca representacions mentals.
- Aquest llenguatge utilitza altres llenguatges: el llenguatge publicitari i el llenguatge quotidià .
- No només té la funció de persuadir.
- Avegades s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
Llenguatge publicitari:
- Aquest va dirigit a un públic determinat
- Aquest també treballa amb els altes dos llenguatges per poder conseguir el seu objectiu.
- És un llenguatge que intenta vendre alguna cosa amb una forma atractiva per obtenir una resposta en un temps determinat.
OPINIÓ PERSONAL DEL DEBAT:
Considero que el debat per a mi va ser una altre manera de donar-nos conte que tot llenguatge és important a la vida i que el llenguatge és allò que ens fa comunicar.
Referent a com va anar el debat, considero que hi havia gent que no va respectar els torns de paraula, que només anava a defensar el seu llenguatge, ja està bé això, ja que era la seva funció, però per part meva, considero que quan un grup tenia la raó, li donava i no hi havia cap problema. Però per l'altre part crec que els moderadors ho van fer prefectament, sobretot la Cristina, i la conclusió que van extreure jo també hi estic d'acord.
Em va agradar molt la dinàmica de la classe.
ELS DICCIONARIS
A la classe de Comunicació oral escrita i digital hem estat parlant dels diccionaris que hi ha de la Llengua Catalana, i els més importants són:
- Pompeu Fabra
- Diccionari Català Balear- Valencià
- Joan Corominas
- Gran enciclopèdia catalana
- Institut d'estudis catalans (1995)
Hem arribat a la conclusió que els dos últims diccionaris, és a dir, la gran enciclopèdia catalana, i el diccionari de l'istitut d'estudis catalans són els més utilitzats per a gairabé tothom.
Els diccionaris estan ordenats cronológicament.
A continuació ens vam dividir per grups.
El primer grup (jo) va haver de buscar informació de Pompeu Fabra, la seva biografía i buscar el significat d'algunes paraules.
El segon grup va haver de buscar el mateix però del diccionari mossèn Alcover i com es va fer el seu diccionari.
El tercer grup va buscar informació del diccionari Joan Corominas
I per acabar el quart grup va buscar infomació del diccionari gran enciclopèdia catalana i també del diccionari d'institut d'estudis catalans, ja que s'assembla molt i és el més utilitzat.
POMPEU FABRA ( faig aquest ja que és el meu grup)
Pompeu Fabra va néixer a Barcelona l’any 1868 i va morir a Prada del conflent el 1948.
Lingüista i gramàtic. Es va formar durant l’època del Modernisme literari i a l’entorn de l’Avenç, també va rebre el suport dels Noucentistes, el van ajudar a l’acceptació de les seves propostes. Sota el segell de l’Avenç va publicar les seves primeres contribucions, com ara el Tractat d’ortografia catalana (1904) o la primera edició de la gramàtica de la llengua catalana (1912).
Les edicions successives d’aquests llibres i d’altres com les normes ortogràfiques (1a edició:1913), marcaren les regles del català modern. Fabra es va convertir en un referent per als escriptors catalans.
Desprès de la guerra va anar a Prada de Conflent, on treballa l’eleboració de la gramàtica catalana (1956).
SIGNIFICAT DE LES PARAULES ESCOLLIDES SEGONS POMPEU FABRA
Comunicar: fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre/entendre en relació, en comerç, d0idees, interessos, etc... amb algú/ estar en relació mitjançant un pas.
Escola: establiment on s’ensenya/conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística.../ noi que serveix en els monestirs i esgleésies per ajudar a missa i altres ministres de l’altar.
Infantil: pertanyent o relatiu a la infància o a l’infantil; propi d’un infant.
Aviat: dins poc temps, sense tardar.
Amb: preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, el contracte, l’istrument, el mitjà.
- Pompeu Fabra
- Diccionari Català Balear- Valencià
- Joan Corominas
- Gran enciclopèdia catalana
- Institut d'estudis catalans (1995)
Hem arribat a la conclusió que els dos últims diccionaris, és a dir, la gran enciclopèdia catalana, i el diccionari de l'istitut d'estudis catalans són els més utilitzats per a gairabé tothom.
Els diccionaris estan ordenats cronológicament.
A continuació ens vam dividir per grups.
El primer grup (jo) va haver de buscar informació de Pompeu Fabra, la seva biografía i buscar el significat d'algunes paraules.
El segon grup va haver de buscar el mateix però del diccionari mossèn Alcover i com es va fer el seu diccionari.
El tercer grup va buscar informació del diccionari Joan Corominas
I per acabar el quart grup va buscar infomació del diccionari gran enciclopèdia catalana i també del diccionari d'institut d'estudis catalans, ja que s'assembla molt i és el més utilitzat.
POMPEU FABRA ( faig aquest ja que és el meu grup)
Pompeu Fabra va néixer a Barcelona l’any 1868 i va morir a Prada del conflent el 1948.
Lingüista i gramàtic. Es va formar durant l’època del Modernisme literari i a l’entorn de l’Avenç, també va rebre el suport dels Noucentistes, el van ajudar a l’acceptació de les seves propostes. Sota el segell de l’Avenç va publicar les seves primeres contribucions, com ara el Tractat d’ortografia catalana (1904) o la primera edició de la gramàtica de la llengua catalana (1912).
Les edicions successives d’aquests llibres i d’altres com les normes ortogràfiques (1a edició:1913), marcaren les regles del català modern. Fabra es va convertir en un referent per als escriptors catalans.
Desprès de la guerra va anar a Prada de Conflent, on treballa l’eleboració de la gramàtica catalana (1956).
SIGNIFICAT DE LES PARAULES ESCOLLIDES SEGONS POMPEU FABRA
Comunicar: fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre/entendre en relació, en comerç, d0idees, interessos, etc... amb algú/ estar en relació mitjançant un pas.
Escola: establiment on s’ensenya/conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística.../ noi que serveix en els monestirs i esgleésies per ajudar a missa i altres ministres de l’altar.
Infantil: pertanyent o relatiu a la infància o a l’infantil; propi d’un infant.
Aviat: dins poc temps, sense tardar.
Amb: preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, el contracte, l’istrument, el mitjà.
jueves, 3 de diciembre de 2009
FLUXOGRAMES
Avui a la Classe de Gestió de la Informació i TIC, també hem fet Fluxogrames, que és una eina per a representar procediments que fem per acabar realitzant una tasca.
Aquesta eina es pot utilitzar en diferents àmbits, però el que ens interessa a nosaltres és l'àmbit de l'educació, com per exemple:
- Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Per fer fluxogrames s'ha de seguir una simbología definida:
Aquesta eina es pot utilitzar en diferents àmbits, però el que ens interessa a nosaltres és l'àmbit de l'educació, com per exemple:
- Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Per fer fluxogrames s'ha de seguir una simbología definida:
Avui desprès de la classe L'Anna Gozàlvez, la Mónica i jo ens hem quedat per practicar els fluxogrames, i hem creat el següent anomenat:
Creuem el Carrer
MAPES CONCEPTUALS
Avui a la Classe de TIC, hem après a fer mapes conceptuals, amb el programa CMapTols, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.
La construcció d'un mapa conectual és un procès intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura de que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
La creació d'un mapa conectual ens ajuda a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Per crear un mapa hi han diferents fases: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
El meu mapa conceptual, es basa en el text de Sopar de Nadal, extret del Bloc D'En Jordi Simón:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
Extret de:
http://gestioinformacio.blogspot.com/search/label/mapes%20conceptuals
La construcció d'un mapa conectual és un procès intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura de que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
La creació d'un mapa conectual ens ajuda a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Per crear un mapa hi han diferents fases: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
El meu mapa conceptual, es basa en el text de Sopar de Nadal, extret del Bloc D'En Jordi Simón:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
Extret de:
http://gestioinformacio.blogspot.com/search/label/mapes%20conceptuals
LLEGENDA
A continuació us presento la llegenda realitzada amb la Anna Gozàlvez.
Aquesta llegenda la vam triar, ja que és del meu poble (Sant Vicenç dels Horts), i quedava més a la vora per poder-la realitzar, i un altre punt a favor, és que jo (Berta) formo part de la Colla Àngels Diabólics.
Les imatges les hem extret del meu PC, ja que les tenia totes, al estar dins la colla.
El Mamut Venux Power Point
View more presentations from Berta.
Aquesta llegenda la vam triar, ja que és del meu poble (Sant Vicenç dels Horts), i quedava més a la vora per poder-la realitzar, i un altre punt a favor, és que jo (Berta) formo part de la Colla Àngels Diabólics.
Les imatges les hem extret del meu PC, ja que les tenia totes, al estar dins la colla.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
