QUI ETS TU?

A continuació faré saber com he arribat a realitzar el poema.

Primer de tot vaig creure necessari extreure les característiques de la mà seleccionada, i a partir d'aquí vaig començar a fer els primers esbosos.

Caracterísstiques de la mà:

- Oberta
- Amb anells
- Ungles ben arreglades
- Pell suau i cuidada
- Sobre paper blanc
- Està relaxada
- Treballadora

PRIMER ESBOÇ DE POEMA:

Mà oberta,
Ungles arreglades,
Dit s ben cuidats.
Pell suau.
Sóc una mà treballadora,
Que sempre va acompanyada
Una mà sincera i ben plantada
De qui sóc?

SEGON ESBOÇ DE POEMA

Sóc una mà que expressa
Simpatia i alegria
Estic relaxada sobre un paper blanc.
No tinc parella,
Però sempre estic ben acompanyada
Sóc una mà,
Fina i senzilla
Amb una pell suau i rosada.
DE QUI SÓC?

POEMA FINAL:

Sóc una mà,
Una mà que expressa
Simpatia i alegria,
Una mà relaxada
Sobre paper blanc,
Una mà sense parella
Però sempre ben acompanyada
Una mà rosada,
Fina i senzilla.

Sóc treballadora i ben plantada,
De qui sóc?

QUI ETS TU?

A partir d'una fotografia realitzada a una companya de classe, fem un poema. Aquest poema és de recuperació.

Sóc una mà,

Una mà que expressa

Simpatia i alegria,

Una mà relaxada
Sobre paper blanc,

Una mà sense parella
Però sempre ben acompanyada

Una mà rosada,
Fina i senzilla.

Sóc treballadora i ben plantada,

De qui sóc?

INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

El bloc m'ha servit per poder tenir ben organitzat els meus apunts i tot alló teballat a l'aula, cosa que també és una manera de saber expressar-se bé.
Al principi, el bloc per a mi era difícil, però desprès ja vaig agafar confiança en ell, i a partir d'aquí he intentat actualitzar-lo sempre que he pogut.
El fet de que el bloc ja tinguès una tipología d'estructuració crec que va molt bé, ja que les etiquetes són el referent per la estructuració i orientació alhora de observar-lo.
Referent a la part que ens toca, considero que tenir un bloc en una escola és una manera de comunicació i relació entre l'escola, els pares i els alumnes, i crec que va molt bé, ja que també així innovem amb les noves tecnologíes.

Així que en general, m'ha semblat molt interessant el fet de tenir un bloc personal, encara que el principi em costava molt.

ELS SENTITS

Els sentits estàn ordenats de tal manera:

1. ESCOLTAR:
- escoltar és molt diferent a sentir, ja que sntir és un acte no intencionat perquè no es desideix percebre un so.
- Per tant sentir és fàcil, però el fet d'escoltar és més difícil.
- L'escolta per tant és un acte intencional, lliure amb l'objectiu de comprendre a la persona que parla.
- També l'ecolta és selectiva, ja que es decideix a qui volem escoltar i quan volem escoltar.
- Ve precedida d'un desig que aquest desig bé d'una intuició, que alhora aquesta pot portar-nos a la frustració, perquè ens podem crear una espctativa irreal, i aixó fa que sigui un obstacle a qui volem escoltar.

2. PARLAR:
- La veu la tendim a disfressar-la, a canviar-la segons les circumstàncies, l'edat en la que ens trobem, etc.
- La veu és la que ens indica com ens sentim, ens revela el secret dels nostres sentiments i emocions.
- La veu pot expressar molts sentiments com: inseguretat, alegria, dolçor, claredat, etc.
- Per poder parlar hem de tenir un camp lingüístic gran i per aixó es necessari escoltar.

3. ESCRIURE:
- El fet d'excriure s'aprèn escoltant

4. LLEGIR:
- El llegir és com el escriure, que s'aprèn a base de llegir.

5. MIRADA:
- Totes les persones sóm els buscadors de les mirades.
- Una persona quan intecepta una mirada, la reacció primera és baixar els ulls.
- Un tipus de mirada és la mirada perduda.
- L'estat òptic de les persones és quan tens connectada la mirada i els ulls, com per exemple: mirar a la boca quan algú parla.

Tots aquests sentits si ens fixem bé, tots van junts, ja que sense uns no hi ha d'altres.

COCTELERA

Continuem treballent amb els llenguatges i treballem per grups de diccionaris, i a prtir d'això varregem tot el que coneixem del diccionari treballat fins ara, cosa que el meu és el de Pompeu Fabra, i amb cada llenguatge creem.
El nostre resultat és:

Llenguatge quotidià vam fer com una mena de diàleg:
- Escena: en un vagó de tren, i un noi que llegeix el diari envoltat pels seus amics exclama:
- A: Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
- B: Aquell que va dir que comunicar era entrar en relació amb algú?
- C: Amb? si la proposició que denota una situació comuna!
- A: A mi en sona perquè el vam treballar a l’escola!
- C: Aquest establiment on s’ensenya? Ostres que lluny que ens queda!!
- B: Amb aquesta conversa que s’atreveixin a dir que els adolescents som infantil i que els nostres actes son propis dels infants.
- A: avui hauria d’arribar aviat a casa. B: d’aquí poc arribarem a la nostra parada!

Llenguatge publicitari ( simple, directe i explícit)
“ les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen”

Llenguatge poètic:
POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.

Cada grup feia el mateix, però amb els diccionaris treballats anteriorment.

3 TIPUS DE LLENGUATGES, DEBAT

Aquest dia a l'aula de comunicació vam fer un debat sobre els tres tipus de llenguatge que hi havia, que són:
- El llenguatge quotidià
- El llenguatge Publicitari
- El llenguatge Poètic
La classe es va dividir en tres grups, on cada grup feia un tipus de llenguatge diferents. Els grups s'encarregaven de posar en comú les idees principals del llenguatge que els hi havia tocat, i tenir uns bons argunments per tal de defendre el seu llenguatge, per poder aconseguir i fer entendre a la classe que el seu llenguatge era el millor de tots.
En el meu cas em va tocar defensar el llenguatge quotidià.
A continuació vam fer un debat: aquest debat, com tot debat, hi havien diferents possicions, primer de tot els moderadors ( on aquests la seva feina era moderar el debat, i poder extreure una idea final, la seva feina també era que respectessin els torns de paraula. Els moderadors teien unes consignes que els hi havia donat la Roser), el bàndol del llenguatge quotidià, l'altre del llenguatge poètic, i per finalitzar el llenguatge publicitari. La posisicó com estàvem col·locats era la correcte, ja que els moderadors estaven al mig per tal de poder moderar correctament el debat, i els grups de llenguatges estavem de tal forma que ens vèiem tots les cares. Desprès també hi participàven la Caterina (que apuntava tot el que es deia) i la Viki (que apuntava tot el que es deia).
Dinàmica del debat: el debat es va fer a partir d'unes pautes, priemr de tot, els moderadors ens van donar unes consignes: si no respecteu els torns de paraula el debat s'acaba, sempre s'han de respectar les opinions dels altres, però sempre defensant la vostra!
Llavors a continuació, cada grup va presentar el seu llenguatge, i quins eren els motius pels quals creien que el seu llenguatge era el millor. A partir de les presentacions és quan va començar el debat en si.
Per concluir el debat, els moderadors van dir que segons la seva opinió tots els llenguatges estaven relacionats entre ells, i que tots tenien la mateixa importància, ja que tots depenen de tots.
CONCLUSIONS DEL DEBAT:
Llenguatge quotidià (el meu):
- És el primer llenguatge que aprenem i és el més fàcil per comunicar-nos.
- És el més espontani, utilitza les principals vies de comunicació i és un llenguatge altruista.
- A més no intenta ni persuadir ni vendre res.
Llenguatge poètic:
- Llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident.
- Té una figura i una funció estètica.
- Aporta imatges que l’escolta del llenguatge poètic ens provoca representacions mentals.
- Aquest llenguatge utilitza altres llenguatges: el llenguatge publicitari i el llenguatge quotidià .
- No només té la funció de persuadir.
- Avegades s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
Llenguatge publicitari:
- Aquest va dirigit a un públic determinat
- Aquest també treballa amb els altes dos llenguatges per poder conseguir el seu objectiu.
- És un llenguatge que intenta vendre alguna cosa amb una forma atractiva per obtenir una resposta en un temps determinat.

OPINIÓ PERSONAL DEL DEBAT:
Considero que el debat per a mi va ser una altre manera de donar-nos conte que tot llenguatge és important a la vida i que el llenguatge és allò que ens fa comunicar.
Referent a com va anar el debat, considero que hi havia gent que no va respectar els torns de paraula, que només anava a defensar el seu llenguatge, ja està bé això, ja que era la seva funció, però per part meva, considero que quan un grup tenia la raó, li donava i no hi havia cap problema. Però per l'altre part crec que els moderadors ho van fer prefectament, sobretot la Cristina, i la conclusió que van extreure jo també hi estic d'acord.
Em va agradar molt la dinàmica de la classe.

ELS DICCIONARIS

A la classe de Comunicació oral escrita i digital hem estat parlant dels diccionaris que hi ha de la Llengua Catalana, i els més importants són:
- Pompeu Fabra
- Diccionari Català Balear- Valencià
- Joan Corominas
- Gran enciclopèdia catalana
- Institut d'estudis catalans (1995)

Hem arribat a la conclusió que els dos últims diccionaris, és a dir, la gran enciclopèdia catalana, i el diccionari de l'istitut d'estudis catalans són els més utilitzats per a gairabé tothom.
Els diccionaris estan ordenats cronológicament.

A continuació ens vam dividir per grups.
El primer grup (jo) va haver de buscar informació de Pompeu Fabra, la seva biografía i buscar el significat d'algunes paraules.
El segon grup va haver de buscar el mateix però del diccionari mossèn Alcover i com es va fer el seu diccionari.
El tercer grup va buscar informació del diccionari Joan Corominas
I per acabar el quart grup va buscar infomació del diccionari gran enciclopèdia catalana i també del diccionari d'institut d'estudis catalans, ja que s'assembla molt i és el més utilitzat.

POMPEU FABRA ( faig aquest ja que és el meu grup)
Pompeu Fabra va néixer a Barcelona l’any 1868 i va morir a Prada del conflent el 1948.
Lingüista i gramàtic. Es va formar durant l’època del Modernisme literari i a l’entorn de l’Avenç, també va rebre el suport dels Noucentistes, el van ajudar a l’acceptació de les seves propostes. Sota el segell de l’Avenç va publicar les seves primeres contribucions, com ara el Tractat d’ortografia catalana (1904) o la primera edició de la gramàtica de la llengua catalana (1912).
Les edicions successives d’aquests llibres i d’altres com les normes ortogràfiques (1a edició:1913), marcaren les regles del català modern. Fabra es va convertir en un referent per als escriptors catalans.
Desprès de la guerra va anar a Prada de Conflent, on treballa l’eleboració de la gramàtica catalana (1956).

SIGNIFICAT DE LES PARAULES ESCOLLIDES SEGONS POMPEU FABRA
Comunicar: fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre/entendre en relació, en comerç, d0idees, interessos, etc... amb algú/ estar en relació mitjançant un pas.

Escola: establiment on s’ensenya/conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística.../ noi que serveix en els monestirs i esgleésies per ajudar a missa i altres ministres de l’altar.

Infantil: pertanyent o relatiu a la infància o a l’infantil; propi d’un infant.

Aviat: dins poc temps, sense tardar.

Amb: preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, el contracte, l’istrument, el mitjà.

LLEGENDA

A continuació us presento la llegenda realitzada amb la Anna Gozàlvez.

El Mamut Venux Power Point

View more presentations from Berta.

Aquesta llegenda la vam triar, ja que és del meu poble (Sant Vicenç dels Horts), i quedava més a la vora per poder-la realitzar, i un altre punt a favor, és que jo (Berta) formo part de la Colla Àngels Diabólics.
Les imatges les hem extret del meu PC, ja que les tenia totes, al estar dins la colla.

SETMANA EXTRAODINÀRIA

La setmana extraodinària es basa en activitats realitzades fora de la Universitat, per explorar museus, escoles i tot alló interessant per a un mestre. És una iniciació a la professió.

El dilluns 16 de Novembre vam fer dues activitats, la primera activitat la vam fer a la universitat, on hi havia la Conferència de l'Eulàlia Bosch "Fer de Mestre". Ella va venir arrel del seu llibre llegit pels estudiants, i la seva manera de beure la vida i la seva filosofia de vida. Sota la meva opinió la conferència ma semblat interessant, peró me l'esperava d'una altre forma, la veritat sigui dita, em va decepcionar una mica.
Seguidament vam anar a Natupark, també dit el jardí de cordes situat a cerdanyola del vallès, natupark és un nou concepte d'activitats a l'aire lliure, que combina diversió i aventura a l'aire liure.
Natupark proposa a tot el públic en general l’oportunitat de que gaudeixin de la diversió que els nostres circuits especialment dissenyats els hi ofereix. Entreteniment i a la vegada educació i aprenentatge. Utilitzar Natupark com una activitat que suposa sobretot contacte amb la natura i respecta pel medi ambient.
Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura : ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès, de mico.... fins a 118 jocs que fan de Natupark el parc d’aventura més gran de tot l’Estat. Aquestes activitats es poden complementar amb passejades pel bosc. En el parc hi ha espai per menjar enmig d’un marc natural. Natupark esta situat dins del recinte del Bosc Tancat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Un bosc de 6 hectàrees que, entre les seves instal·lacions, disposa de quatre piscines (obertes en temporada), àrea de barbacoes, zona de picnic i servei de bar-restaurant.
Primer de tot ens vam distribuïr en dos grups, i a partir d'allà cada grup tenia un monitor on ens van explicar com ens haviem de subjectar i traspassar els nivells, un cop ensenyat vam fer una prova pilot, per tal d'assegurar-nos que erem capaços per realitzar l'activitat. L'activitat estava distribuïda per nivells i colors, els nivells de menys dificultat a més dificultat primer era el verd, seguidament el circuit blau on hi havien dos, desprès ens trobàvem amb el taronja, seguidament el vermell i per finalitzar el negre. Cada persona anava el color que volia, segons el pànic que tenia. No calia seguir un ordre en els nivells, podies anar el que volies, però havies de ser conscient a quin t'havies posat, ja que un cop dalt no podies vaixar. Cada nivell estava posat com t'havies de cordar, quina edat era la recomenada i quina alçada havies de fer, sino no podies pujar.

http://www.natupark.com/

Dimarts 17 de Novembre, el dimarts vam anar a escoles, jo en concret vaig anar al CEIP Costa i Llobera, situat a sarrià al carrer Capella de Can carelleu, S/N. La meva acompanyant Thaís de tercer de Blanquerna em va ensenyar tota l'escola, i vaig estar a la classe de P3 (les tortugues). És una escola on abarca les edats de tres anys fins als divuit anys, és una escola pública, on el mètode principal en educació infantil que utilitzen és una escola nova, és també una escola verda. La meva tasca en l'escola va ser observar el mètode que utilitzaven, i sobretot el tracte amb els nens. La veritat és que em va agradar molt l'escola en general i el seu mètode. Una cosa que remarcaria seria que les mestres no castiguen, simplement li diuen el nen amb bones paraules: " t'estàs equivocant. o crec que t'estàs equivocant", i els nens ja ho entenen. És una escola on no fan fitxes, es basen en l'interès del nen, és una escola que es basa molt en els projectes, en aquest cas el que feien era que barrejaven les classes i feien grups de nens de tota la franja d'infantil, i a partir d'allà feien un projecte (treball en grup, cooperació).
Estic molt contenta d'aquesta experiència, ja que veure una escola pública així crec que val molt la pena. Amb aquesta sortida me donat compte que la franja que més m'agrada d'infantil és l'edat de P3 o P4. Crec que ha resultat profitosa.

http://www.costaillobera.org/

Dimecres 18 de Novembre, avui dimecres hem anat al centre cultural Santa Mònica, o Arts Santa Mònica, situat al carrer la rambla nº 7. Allà hem anat a veure l'exposició de Freqüències de l'Eugènia Balcells, on totes les seves obres es basen en els colors i la llum, i amb tot aixó doram al societat, és una comparació. Aquest projecte Freqüències, és un projecte que es basa en l'homenatge de tots els seus altres projectes, i les freqüències diu ella que són tots els elements que conformen la matèria. Seguidament dins de la mateixa exposició hem vist la Roda de Colors, "persegueix aquesta font primigènia de records i fa visible el canvi constant de la realitat sobre la retina permanentment curiosa. Un sol punt d'ancoratge, perquè toto flueixi. Els colors van definint la geometria del món. Les ombres són fidel testimoni del moviment constant. Són el registre del temps Eulàlia Bosch".
Sota la meva opinió m'ha agradat molt, m'ha produït la sensació de tranquilitat, de calma. És una experiència nova, ja que m'ho esperava diferent, però a la vegada m'ha semblat un pel curta.

http://www.artssantamonica.cat/index2.html

Dijous 19 de Novembre, avui dijous, hem anat a la bilbioteca Jaume Fuster situat a la plaça Lesseps nº 20-22. Allà hem vist un recital de poesia de la vida quotidiana, com és l'exemple de parar taula, en aquest recital, eren dos actors, on es barallaven, recitaven, jugaven, totes aquelles situacions de la vida quotidiana que ens podem trobar parant taula.
En aquest recital he conegut forces poesies fetes a classe, on algunes han estat recitades per companyes. La veritat és que m'esperava una altre cosa, i he sortit molt contenta de la biblioteca, m'ha agradat força.

http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,99468069_99472061_1,00.html

Divendres 20 de Novembre, hem anat a l'auditori, on allà primer de tot, ens hem dividit en dos grups. Seguidament ens han fet una visita guiada (molt ràpida) per el museu pasant per les diferents sales que hi havia, on podiem observar tots els instruments distribuïts per famílies, aquesta guia ens l'explicàven com es fa amb els nens. Després d'aixó hem anat a la sala 2 de l'auditori, i hem vist un assaig general de l'obra Corda i Descorda, que estava dirigida per a nens petits. Totes les cançons que feien amb els instruments ens les coneixíem, i els instruments que hi havien eren de corda fregada.
La veritat és que el concert em va agradar molt, vaig sortir molt contenta.

Després del concert, ens van fer una conferència explicant el que havíem vist fins llavors, i remarcant-nos molt l'objectiu de l'auditori i de la música.

http://www.auditori.org/

La meva valoració personal d'aquesta setmana estraordinària, ha estat molt bona, ja que totes els activitats realitzades han estat profitotes per la nostra carrera.

Em pensava que seria d'una altre forma, i el fet de canviar i fer coses que és pels nens petits, crec que m'ha motivat més, ja que en aquell moment també era una nena petita.

ETNOPOÈTICA

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a travès de la paraula dita (comunicar-se amb la paraula NO tradicional).

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a travès de la repetició dels textos, de les peces orals, que en educació infantil aixó és molt important.

La repetició és la clau per la conservació i difusiño dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

L'etnopoètica és lart verbal realitzat per persones amb talent en un porcès d'improvització(llegenda).

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

1) Ser expressades a travès de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: metàfora (per recordar millor les coses), el sentit figurat, la rima, etc.
un exemple de metàfora, que et fa crear una imatge:
Bull el most i la lluna s'aprima
i pels núvols s'esmola el cotell (ganivet)
La frescor matinal regalima
aquests dies d'Octubre novell.

2) Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui "Competents"
3) Permetre improvisar i introduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.

Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen diverses funcions:

- Entretenir
- Omplir el temps lleure
- Educar
- Donar normes
- Criticar
- Reforçar la identitat social o nacional
- Choesionar un grup
- Crear lligams de solidaritat

Seguidament vam parlar de la PUBLICITAT:
La publicitat té molt a veure amb la etnopoètica, ja que juga amb les imatges, i no es poden fer modificacions, ja que és un producte únic i es posa a la premsa. Es basa amb la repetició i juga amb el missatge que ens donen, i per aixó utilitzen referents en la comunicació oral (actors). la publicitat té totes les característiques dels missatges que dona la etnopoètica.

CANÇO DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria Mercè Marçal

LES TRES VELLETES

l'Oïda, la memòria i la veu, són les tres velletes que fan correr les històries arreu del món, d’una ban da a l’altre.
La gent les rep (oïda), les pensa (memòria), les explica (la veu) i les canvien.

OÏDA:
- És la primera que surt a passejar
- Ella és molt tímida
- Abans de nèixer ja està treballant, però treballa quan vol
- Es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient
- És vergonyosa i mala educada o capritxosa
- Treballa juntament amb la memòria, si no fos per la memòria la oïda tindria un treball inútil, aprofita d'ella coses que li provoquen curiositat.

MEMÒRIA:
- És la segona velleta, i questa no surt de casa, és familiar.
- No li agrada ensenyar-se perquè té algú que si que s'ensenya que és la veu.

VEU:
- És la tercera velleta, i aquesta no surt de casa.
- Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda.
- És la que triga més al parlar
- Si no tinguessim res a dins de la memòria no podriem parlar
- És una fabricació física
- La veu no sempre diu tot alló que hi ha a la memòria
- Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.

La oïda i la memòria provoquen el magatzem, i el magatzem provovca la veu, és a dir que si no hi ha magatzem, no podràs veure la veu!

NOIA DEL TRAM

Aquesta poesia ens la va recitar la Roser Ros, en veure que a la classe quan recitàvem, hi havien dos autors que destacaven.
Una conclusió important extreta és que cadascú recita d'una forma diferent, i seguidament ens va recitat aquest poema:

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA

Un llapis de dibuixar
i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que no parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb el xampany i el gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi possar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d'estirar
com un dia sense pa.

Ella amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

SEBASTIÀ SERRANO I FARRERA. El regal de la comunicació. 7a edició. Barcelona: Ara llibres, 2003. 7. 7v. ( sèrie A d’Ara Llibres; 7).
ISBN: 84-932886-4-0.

FARRERA, S, S. “ El vell Demòstones, l’orador mític , deia sempre als seus deixebles que l’èxit en el discurs tenia tres punts determinants: primer, la representació; segon la representació, i tercer la representació. Per a ell la representació significava només manera de dir. En parlar de la veu faríem referència al to, l’entonació, el ritme, la velocitat, la intensitat, la resonància, la claredat, la inflexió o el timbre. Una veu harmoniosa és la que sap jugar amb tos aquests elements. ”

La veu és molt important alhora d’expressar-se, explicar, etc. Ja que molts cops, no li donem importància a la veu, i no ens parem a pensar en tots els criteris per obtenir una bona veu ( to, entonació, ritme, velocitat, intensitat, resonància, claredat, inflexió i timbre), o simplement el que t’escolta no si fixa en aquests criteris, però, quan uns dels criteris falla, la persona que escolta ho nota i, molt, ja que aquesta pot ser que segons tots aquests criteris, estiguis més atent o ben aviat al contrari.
És increïble com la veu és tant important per a obtenir una bona comunicació, i la poca importància que se li dona, i més en el nostre cas, que serem mestres, és molt important cuidar-la bé, ja que estem tot el dia parlant. És un punt important per a reflexionar-hi.

L'ILLA DELS CINC FARS

FERRAN RAMÓN – CORTÉS. L’illa dels 5 fars . 6a edició. Barcelona:La Magrana, 2007. 7.
( col·lecció RBA libros, 2005).
ISBN: 84-787-261-5
RAMÓN – CORTÉS, F. “ Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci. ” pàgina 40, primer paràgraf.

Com molt bé diu la frase, el silenci val més que mil paraules depenent la situació, però si ens posem a la situació de les vistes d’un far amb un amic teu, és evident que és millor el silenci. El silenci fa volar l’ imaginació, fa crear expectatives diferents, punts de vista diferents, records inoblidables, imatges.
A vegades les imatges tenen més valor que les paraules o simplement les històries, ja que l’ imatge es queda guardada en la retina dels ulls, i és probable que l’historia tard o d’hora acabi esborrant-se de la teva memòria. És per això que nosaltres hem d’aconseguir explicar històries que brillin més, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebem constantment.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

A partir dels llibres:
- L'art de saber escoltar
- El regal de la comunicació
- L'illa dels cinc fars

He extret un fragment del llibre que parli del tema que es tracta, i l'he analitzat segons la meva opinió.

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ. L’art de saber escoltar. 6na edició. Lleida: Pagès editors, 2007. 6. 8v. (col·lecció l’expert; 8).
ISBN978-84-9779-415-2

ROSELLÓ, T, F. “ Els prejudicis, són judicis elaborats anticipadament i, per tant, mal fets, sense coneixement de causa. Són valoracions de l’altre abans que l’altre es manifesti tal com és. A partir d’algun element de la seva identitat, en fem una valoració i, consegüentment, no ens disposem a escoltar-lo, ni a deixar-nos interpel·lar pels seus mots.” P. 21. Primer paràgraf.

El prejudici, segons la meva opinió, considero que és una manera de veure l’altre persona, amb missatges prèviament rebut per una persona externa, i això fa que alhora d’escoltar aquella persona te la miris diferent, amb bons ulls o al contrari, és a dir, un mur entre la persona que parla i tu. És millor tenir una imatge borrosa d’aquella persona per tal de formar la teva opinió, ja que els prejudicis moltes vegades obstaculitzen la interrelació de les persones, és per això que cal esborrar l’ imatge prèvia que tenim de la persona i alliberar-se dels prejudicis, per a poder escoltar.

REFRANYS

A classe la Roser Ros, ens va donar com a referència uns refranys, i a partir d'aquest haviem de crear refranys.

REFRANYS ORIGINALS

1. Qui llengua té
A roma va

2. Parlant
La gent s’entèn

3. Qui s’espera
Es desespera

4. Tal faràs,
Tal trobaràs

5. Sense menjar,
No es pot viure

6. Qui presum,
Té el cap ple de fum

7. Geni i figura
Fins a la sepultura

8. Qui menja sopes,
Se les pensa totes

9. Qui canta a la taula
I es pixa el llit
No té el seny gaire aixerit.

10. Dins el pot petit
Hi ha la bona confitura.

11. Març ventòs i abril plujòs
Tornen l’home rabiòs.

12. Qui no s’arrisca
No pisca.

13. Qui t’entengui,
Que et compri.

14. Qui vol presumir,
Ha de patir

15. No hi ha any,
Sense refrany.

REFRANYS INVENTATS A PARTIR DELS ORIGINALS

1. Qui llengua té,
Pot menjar sopes.

2. Qui té el cap ple de fum
No pot viure.

3. Geni i figura
Torna l’home rabiòs.

4. Qui presum
Se les pensa totes.

5. Parlant
Sense refrany.

6. Dins del pot petit
No té el seny gaire aixerit.

7. Qui llengua té
Es desespera.

8. Geni i figura
Hi ha bona confitura.

9. Ha de patir
Qui canta a la taula
I es pixa al llit.

10. Qui no s’arrisca
Es desespera.

11. Parlant
Es desespera

12. Qui llengua té
Ha de patir.

13. Sense menjar
Torna l’home rabiòs.

14. Sense menjar
No hi ha any

15. Dins del pot petit
Es pixa el llit.

16. Qui no s’arrisca
No té el cap gaire aixerit.

QUI ETS TU? RETOC

Retoc del poema Qui ets tu?

QUI ETS TU?

Una mà oberta,

amb un pigment rosenc

es recolza en una base blanca

amb dits llargs i prims.

Dits que es separen

per dos anells que el decoren

que en un sol dit estan!

Un es com de casament

i l'altre es brillant.

QUI ETS TU?

A partir d'una imatge d'algú de la classe, on no es vegi quina persona és, s'ha de fer una poesia, describint la imatge que es veu, tot complementat la imatge amb el text.

POEMA

Uns minuts,
Un cafè,
Tu amb la mà estesa,
Segura de tu mateixa.

Et miro,
Em mires,
Mil records que recauen en la memòria
Tot és simple, anells.

Nostàlgia, tu com sempre disposada,
Disposada a donar-ho tot
Detall, has tingut un altre...
Ja no em sobta veure com em cuides
El mirall, les teves ungles
El reflex, un gran somriure
Perfecció, crítica, generosa, professional, bona amiga

És agradable tindre’t aprop.