El dia 22 de Desembre (Diamrts), van fer una conferència a la sala d'actes, on van venir dues mestres de l'escola El Puig d'Esparreguera, aquestes mestres són: La Núria Matas i l'Anna Sala, on aquestes són mestres de les assigatures de música i plàstica, ja que s'han fusionat.
Aquestes mestres plantejaven un nou projecte a l'escola on es titula:
"SI ELS IMPRESIONISTES HAGUESSIN SIGUT DENTISTES", aquest projecte té un fil conductor d'una experiència estàtica. El fet de triar aquest títol va venir de Woody Allen, d'un llibre de correspondència fictícia dels germans Van Gogh.
- El fil conductor com ben dit anteriorment tractava de l'experiència estàtica, ja que és una manera d'entendre el món d'una manera estàtica.
- La intenció d'aquest projecte és parlar dels processos encara que estiguin invisible, ja que els processos són una successió d'accions de manera imprevisible.
- Es parla de recorreguts dels que van en diferents direccions
- Totes dues mestres creuen que el més important no és el resultat sinó l'aprenentatge.
A continuació ens van parlar de
4 experiències diferents:
1) LA MEDITERRÀNIA DE TOTS PER A TOTS- Està dedicat als nens de 7 anys (2n de primària).
- Priemer de tot la mestre els fa reflexionar de quina visió que tenim de la mediterrània, i els nens van detallar que a la mediterrània hi havia una guerra, i al sortir aquest tema va fer parlar de les guerres, dels conflictes...
- Desprès de parlar de les guerres el dia següent troben un diari on apareixen imatges de la guerra de Gaza, i els nens es van plantejar la pregunta de: Com és que hi ha tant de conflicte?, i amb aquesta pregunta ens porta a parlar de la política. En els nens els va impresionar tot el conflicte que hihavia a Gaza, i tots els perills que hi ha a la vida.
- Com que els nens es van interessar molt per aquest tema, va sortir la idea de convidar a tres nois, dos d'ella eren de Marroc i l'altre era de Turquia. Aquests eren nois d'entre 16 i 17 anys, però tots ells viures a Esparreguera. Els nens els hi feien preguntes sobre la cultura, com menjen, i sobretot del conflicte que hi ha, i un dels nens es va fer la pregunta: Com ho podem solucionat tot això?.
- Més tard els mestres van creure oportú que anessin a veure Bansky, que és un grafiter que dibuixa a nens. Van anar a veure una muralla on mostra una visió diferent que la de els mitjans de comunicació del sentit de la vida.
- Desprès d'observar la muralla els nens van dibuixar idees, epr a que la gent pogués soritr de la muralla, on es podia apreciar nens saltant, ratolins que roseguen el mur, castellers, etc. Més tard aquests dibuixos dels nens de la muralla es penguen a l'escola.
- La valoració de les mestres referent a aquest projecte van dir que al principi els hi feia una mica de por, perpò estàn contentes ja que han assolit l'objectiu marcat que és adonar-nos de comprendre la vida o la realitat.
- Respecte la meva opinió, em va impressionar molt com uns nens de 7 anys podien formular aquelles preguntes que els grans ni ens la fem. Crec que és un projecte molt favorable per aquests nens, ja que l'objectiu és comprendre una altre realitat, i ho han aconseguit.
- Crec que és un tipus de projecte on s'auria de treballar més a les escoles, perquè afavoreix molt el preocès d'aprenentatge dels infants.
2) LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA- Aquesta està dirigida per a nens de 7 anys.
- Consisteix en establir rols, valors del treball individual per desprès tenir èxit en el treball col·lectiu.
- Els referents d'aquesta activitat es vasen en Picasso i Estrovinski, on es trevallava a partir d'aquesta artistes.
- Ens afirmem que hi ha un interès col·lectiu que és el desig, i a més a més els mestres també són aprenents alhora d'escollir els camins o el procès.
- És una experiència que es basa en el moviment, escoltar música, deixar-nos portar per els estímuls sonors (escalfament), i les situacions que es crein de joc serà una coreografía final.
- A continuació ens mostren un video on els s'han de moure amb el ritme de la música.
- Una frase que hi havia referents això de Isabel Cabanillas i Juan José Eslava: " Todo aquello qure se aprende sirve solamente como punto de partida para muchos y diferentes formas de conocerse a sí mismo y a los demàs"
- La sessió acaba amb una cosa molt important que és la reflexió, les coses que han anat observant, i això ajuda a evolucionar el treball. A vegades també per acabar l'activitat i per a que tots els nens participin de la reflexió se'ls grava i així tots són partíceps.
- Alguns objectius de l'activitat són: improvitzar, construïr, composar, repetir, interpretar.
3) DE LA METÈRIA ALS SENTIMENTS (OTEIZA)- Aquesta actrivitat està dirigida per als nens de primer de primària.
- Oteiza és un referent per aquesta activitat.
- Primer de tot el que fan és explorar la matèria i les seves propietats.
- Un cop conegut els propietats van començar a experimentar.
- Per poder tenir una referència van anar al MACBA per observar i conèixer l'obra situada allà mateix de Oteiza (estàtua). Van poder observar que aquesta era una figura que estava buida per dintre. A partir d'aixó els nens es formulen la pregunta de les coses buides i les coses plenes i si nosaltres estavem plens per dintre, també si aquestes matèries tenen la porpietat d'enfonsar-se o de surar.
- A partir de la hipòtesi de surar, els nens experimenten amb unt ap de suro i una pedra i observen que el tap de suro sura, i que la pedra es queda abaix.
- També parlen dels sentiments (nen: per la pell entren i van cap al cap els sentiments), de la part física i de la part emocional.
- Un cop parlat dels sentiments la mestra dóna la opció d'expressar els sentiments amb estàtues i els nens s'angresquen i fan els següents sentiments amb estàtues:
1) La Por: utilitzen un material com el vidre, la pedra, seda. Van haver de dicidir la mida on aqueí es treballa les matemàtiques. Com que van decidir fer-ho amb vidre, van anar a veure un Vidrier per saber com es podia fer, i allà van tenir conceptes específics del ram del vidre i totes les seves eines.
Un cop feta l'escultura van expressar la por a travès del lenguatge poètic.
2) L'amor: aquest no ens el ha explicar detalladament, però si del material del qual estava fet que eren: fang, que la figura estigués foradada, i cobretot que tingués una llenterna a dintre per il·luminar.
3) Gelosia: feta amb filferro.
4) Felicitat: van dir els nens que la felicitat és molt fàcil de trencar-se, però quan estàs feliç estàs molt content, i és per això que ho van fer amb guixos de colors, amb colors apastelats.
5)Tristesa: ho van fer-ho amb ciment, que la figura siguès circular perquè quan algú estava trist i li explicava a una altre persona, aquella persona també estava trista, i per aixó el moviment circular.
4) PARTITURA DE MOVIMENT:- Aquesta activitat està realitzada amb tots els alumnes de primària i alguns de secundària.
- Van fer una imatge visual amb identitat prenent consicència del seu propi cos.
- Consistia en crear una imatge col·lectiva de moviments corporals, provocant el diàleg a travès de les paraules i el cos.
- Provoquen situacions i seguidament opinaven de tot allò que observaven.
- Aquesta activitat permet treballar alguns aspecte com: la interacció del grup, la creativitat, la imaginació, i tot aixó es fa sense prejudicis.
- El paper de la mestra en aquesta activitat és la de observadors mentre els nens fan la seva reflexió.
Aquestes són les activitats realitzades, i com a
conclusió van fer una relflexió i ens van dir el següent:
- S'intenta treballar amb les capacitats de cada nen/a.
- No tenen uns objectius marcats
- Que sigui un espai per poder experimentar, descobrir, de coneixer's a ells, un espai on seguidament es trobin la sorpresa.
- S'ha de tenir una màxima capacitat d'escoltar per estar sempre apunt per als nens i entre els mestres.
- S'ha de tenir una actitiut oberta
Per acabar la conferència van escollir unes paraules de Loris Malaguzzi on diu:
" És veritat que no tenim currículum ni programació, perpo el busquem i es transformen en una altre cosa. No improvitzem, no fem les coses per casualitat. El que sabem és viure amb els nens i nenes, i treballar un terç amb la certesa i dos terços amb la incertesa i el nou"
Personalment crec que ha estat una conferència molt favorable a tots aquells mestres, ja que són experiències on es pot observar, que no sempre s'ha de treballar d'una manera ordinària, que experimentant i realitzant activitats d'altre tipus els nens també aprenen i molt.
Per poder fer un projecte com aquest no és solament dir-ho sinó progtramar-ho, lluitar per un projecte que creus que és necesari per tots aquells nens en els quals va destinat.
És un projecte on no solament s'ho passen bé els nens sinó que aprenen, i sobretot els mestres també aprenen dels nens, i aixó és una experiència gratificant.
També s'ha de tenir en compte que no totes les escoles es poden fer projectes com aquest, però que val molt la pena lluitar per aconseguir coses com aquestes, noves maneres d'aprendre, innvar en l'educació tenint com a referents a tots aquells autors que ens parlen de l'educació, i que fins ara no se'ls ha fet gaire cas, i ara estem comprovant que totes aquestes metodologíes noves són favorables per tots els infants.
Aquesta cosnferència m'ha fet reflexionar sobre l'educació i de la vida en general, així que com a conclusió pròpia diria que en aquesta vida per aconseguir les coses s'ha de lluitar i seguidament estàs satifet de la teva feina, almenys per haver lluitat i provar noves coses, així que endavant.